Aparcaments buits, menys serveis de taxis o de cues a l'autobús, cafeteries a mig gas, mostradors de facturació tancats, empreses de lloguer d'automòbils (amb cotxes), menys precintatges de maletes, seients buits on descansar...

No serà la pitjor temporada d'estiu ?-la propera es preveu pitjor- però la crisi a les instal·lacions de Vilobí pel conflicte entre Generalitat i Ryanair es comença a notar. L'aeroport de Girona, on la companyia irlandesa va aconseguir el 18 de desembre de 2008 transportar 5 milions de passatgers i que ara abandona deixant les engrunes sobre la taula, ja no fa l'agost.

Amb un 42% menys de passatgers transportats el passat mes de juny respecte el 2010, segons les últimes dades d'Aena, els viatgers que aquests dies passen per l'aeroport són els primers en certificar aquest canvi de tendència. No fa falta ser un llumenera per notar que hi ha menys corredisses. Amb un cop d'ull i les opinions dels que viuen de l'aeroport -a banda dels sectors econòmics de la província- es palpa com, a poc a poc, l'aeroport va perdent el seu encant.

En arribar a les instal·lacions en un diumenge de ple agost com el d'ahir, només cal treure el cap per la finestra per veure el primer símptoma de declivi. Trobar aparcament ja no és complicat, potser per les prop de 7.700 places de què disposa, però sobretot perquè amb prou feines els vehicles estacionats ocupen la meitat de la seva capacitat. Un cop a la terminal, de les 33 taules de facturació per a les aerolínies només tres estan operatives i, davant seu, els viatgers s'amunteguen dibuixant una llarga ziga-zaga per un circuit de cintes blaves, davant del bar.

"Estic perdent el temps", es queixa una noia jove italiana a la cua de facturació. "Hi hauria d'haver més finestretes, fa dues hores que espero".

Una dona anglesa s'incorpora a la conversa. "Mira quantes taules, i totes tancades!", diu assenyalant els 30 taulells restants. És la cinquena vegada que vola a l'aeroport de Girona i comenta la devallada en el nombre de passatgers. "Hi ha menys gent que altres estius, sens dubte, i menys avions, per això posen menys taulells per facturar però hem de fer més cua", comenta.

Manel P. i Maria. C., un matrimoni gironí que acompanya amb freqüència el seu fill a l'aeroport, també reflexiona sobre el volum de passatgers. "Fa anys que acompanyem el noi a l'aeroport quan va de viatge. Aquest estiu... encara, hi ha igual o menys gent, però quan ens deixin sense res, ja veurem!"., explica l'home. "Ara no ens n'adonem, però després ens en farem creus", afegeix la dona.

La pèrdua de vols a Girona, principalment per l'entrada de Ryanair a l'aeroport de Barcelona, també deixa pel camí viatgers que passaven per la província gironina i s'encaminaven cap a la capital. Molts, com l'Eduard Raventós, fan servir les instal·lacions de Vilobí per un factor econòmic, però d'altres no dubten a dir adéu per última vegada a Girona i, en la propera ocasió, volar a Barcelona.

Els serveis a la terminal

D'altra banda, les empreses que ofereixen serveis dins i fora la terminal reconeixen també la ?davallada i la pèrdua de clients. Des dels dos bars situats a la planta baixa fins a l'home que precinta les ?maletes. "La davallada de gent ha estat considerable", argumenta Sergio Pérez, "a la meva feina també potser per la crisi però pels passadissos s'hi veu menys gent. "Segurament vindrà una altra companyia, o això diuen, esperem recuperar el que hem perdut".

Més enllà, la Maria, una taxista experimentada constata que els serveis "han baixat molt, cada vegada anem a menys. L'aeroport és un mitjà de vida per a molta gent i se'n ressentirà tothom".

En els últimes anys les llicències a taxistes s'han quasi doblat, passant de 10 a 18, i molts d'ells no hi renuncien ara perquè no tenen altres opcions. "Per aquest matí [eren les 10.30 h] em sembla que ja hem fet la feina, fins la tarda segurament res", sentencia.

Serà llavors quan amb taxi, ?autobús o vehicle propi, els viatgers passin per l'aeroport de Girona, trobin facilitat per aparcar i, amb l'excepció de possibles cues als pocs mostradors de facturació, emprenguin el vol sense saber si, a la propera, els rebran a Vilobí.

David Jiménez

girona