El catedràtic d'Hisenda Pública Joaquim Solé i Vilanova coneix de molt a prop les finances dels ajuntaments. Analitzem amb ell les causes que han portat molts consistoris a prop de l'abisme i les possibles solucions.
Molts ajuntaments asseguren que estan al límit. Què ha passat?
Quan va esclatar la bombolla immobiliària i va començar la crisi, els ajuntaments portaven molts anys gastant molt, donant molts serveis. S'havia entrat en una espiral de voler satisfer totes les demandes. D'altra banda, els ajuntaments volien tenir tot tipus d'equipaments. Com que l'economia creixia i els consistoris rebien molts ingressos del sector de la construcció, havíem entrat en una roda de fer molt. Es creia que hi havia la possibilitat de fer-ho tot, fins i tot allò incongruent. S'han fet obres faraòniques i sense sentit comú.
Esclata la crisi i els ingressos cauen en picat. Hi va haver falta de reacció?
Van caure els ingressos propis que venien de la construcció. També van caure els ingressos de la Generalitat i de l'Estat. Crec que durant el 2008 i 2009 es va continuar gastant massa. La Generalitat també va fer promeses i ara no pot fer front als compromisos (...). Alguns ajuntaments no van veure que els temps canviaven i es refiaven que l'Estat i la Generalitat els donarien ingressos. Hi ha ajuntaments que encara no han reaccionat i molts han perdut tres anys preciosos.
Per què hi ha ajuntaments en una situació més crítica que altres?
Passa el mateix que amb les persones. Cadascú ha de fer el seu propi diagnòstic (...). Els que es van emparar molt amb l'impost de construcció, sobretots els municipis en expansió, van abandonar les revisions de l'IBI. Els que van fer això i a més, destinaven els diners que rebien de les plusvàlues a finançar despesa corrent (sous de mestres, biblioteques...) estan en una situació pitjor.
Han finançat despeses ordinàries amb ingressos extraordinaris.
Sí. N'hi ha que han fet moltes inversions i finançaven el manteniment amb uns diners que no eren estables i que, tradicionalment, cauen cada quatre anys, però l'últim cicle ha durat deu o dotze anys.
Grans equipaments que ara no es poden mantenir.
S'han fet obres faraòniques i sense sentit comú. Hi ha ajuntaments que han fet una biblioteca i que, un cop finalitzada, ja no l'han ni obert (...).
No ho podien preveure?
Darrere una inversió has de calcular, has de fer un pla de viabilitat de quin serà el seu cost de manteniment. O no es feia o si es feia, es portava a terme infravalorant els costos que vindrien. Potser perquè ho feia el mateix arquitecte que posava els costos baixos perquè el projecte tirés endavant o s'ignorava com es finançaria després.
Una solució per incrementar els ingressos és augmentar els impostos?
Jo penso que cada ajuntament és diferent. Si un ajuntament ha anat revisant l'IBI, aquest no ha de fer res amb aquest impost. Una altra cosa és que l'estat l'obligui a pujar-lo una mica més. Ho ha fet amb tota la bona intenció tot i que ha castigat aquells ajuntaments que ja el revisaven i ara els obliguen a pujar-lo. Per un altre costat, hi ha taxes i preus que en alguns ajuntaments no caldrà apujar, però en d'altres, sí. Hi ha ajuntaments que no cobren res per ajuda domiciliària. Altres, sí.
L'IBI és un dels impostos més importants per a un ajuntament?
Precisament aquest és el principal ingrés municipal i ha estat la gran roca de salvació dels ajuntaments perquè és estable, a prova de crisis. El que passa és que molts ajuntaments tenien aquest impost molt baix perquè políticament els era més rendible usar l'impost de construcions perquè l'acabava pagant qui feia negoci.
En un context de crisi, els ajuntaments han de revisar els serveis que presten als ciutadans?
Els ajuntaments intel·ligents miraran servei per servei per veure com millorar-ne la gestió. I potser haurem de reduir la qualitat o el nivell dels serveis. Potser hauran de deixar per fer algunes coses. Un exemple petit però significatiu: per què han de pagar els llibres escolars? Enlloc ho diu. Per què van voler fer de Reis Mags quan ni tan sols era una demanda? Hem de sortir d'aquest mimetisme.
Vostè recomana als ajuntaments disciplina en la despesa i frenar l'endeutament.
És molt important que els ajuntament canvïin els hàbits. Cal recuperar el sentit comú, que és allò que tenim tots quan administrem una família.
També aposta per aplicar una política activa.
S'ha de fer una política activa, estudiada i intel·ligent dels ingressos. S'ha de mirar quines fonts d'ingressos tenim: impostos, taxes i preus. Hem de mirar què costen els serveis, valorar si es poden reduir.
Insisteix molt en la transparència i en què els ajuntaments expliquin com estan les coses als ciutadans.
Les eleccions no s'han de guanyar fent moltes més inversions sinó demostrant que s'està a l'altura per administrar de forma correcta i racionalitzar els serveis, i explicar-ho amb transparència. Convé explicar de forma regular, potser cada sis mesos, com estan les coses (...). L'escola bressol surt per 6.000 o 10.000 euros per nen a ?l'any. Ho saben això els pares? Potser ells paguen 1.000 euros anuals. Té sentit això si les famílies tenen recursos? És el moment de revisar-ho tot perquè estem en crisi econòmica.
Creu que hi ha llum al final del túnel?
Jo crec que de llum al final del túnel n'hi ha segur (...). Tenim l'avantatge que els ajuntaments no poden fer fallida. Els consistoris poden retardar pagaments o fer suspensió de pagaments, però no fallida. Hem de posar imaginació, valentia i fer un esforç els propers dos o tres anys tot i que l'economia no hi ajudarà. Hem d'estar disposats a reduir serveis municipals i autonòmics per saber on estem.
Cal explicar la realitat als ciutadans.
Els ciutadans prefereixen la veritat. És la gran oportunitat perquè millori la democràcia fiscal. La democràcia no és només escollir uns polítics que volen fer de Reis Mags cada quatre anys. Això no és democràcia, només és un formalisme democràtic. Tots tenim una oportunitat. Els polítics, d'actuar diferent i el ciutadà, d'adonar-se que res és regalat sinó que els serveis els hem de pagar amb taxes o impostos.
