o aporto cap novetat en considerar la mobilitat un factor importantíssim pel desenvolupament i manteniment de l'activitat econòmica. Com més precàries són les comunicacions d'un país, més subdesenvolupat acostuma a estar. Els països desenvolupats milloren també, sempre que poden, les connexions del seu territori, especialment d'aquelles zones que veuen llastrat el seu potencial per unes comunicacions precàries.

Consideracions com les anteriors són aplicables a estats, països, regions... però també, a viles i ciutats.

Si no que els preguntin als veïns i comerciants dels carrers i sectors de Blanes que fa quatre mesos que tenen el trànsit aturat o modificat a conseqüència dels desperfectes que les pluges del passat novembre varen causar en alguns edificis i en la mateixa Riera.

Uns desperfectes que no es repararan fins que, en la partida a tres bandes que semblen jugar l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'Ajuntament de Blanes i la Diputació de Girona, es posin d'acord per assumir i repartir els costos del finançament.

Aquests últims dies, però, els blanencs hem pogut constatar algunes novetats. Com si la proximitat de la Setmana Santa hagués il·luminat els qui dirigeixen la nostra col·lectivitat, s'han pres un parell de mesures pal·liatives, que faran una mica menys feixuga l'espera d'una solució definitiva per al tram tallat del carrer Joaquim Ruyra.

D'una banda, s'ha canviat el sentit del trànsit d'un parell de carrers: una mesura que molta gent (amb sentit comú) feia setmanes reclamava i que servirà per descongestionar el centre.

De l'altra, s'ha reobert la ?carretera d'accés al castell de Sant Joan. Una carretera que, tot i la intervenció parcial que s'hi va fer, quan plou, segueix patint esllavissades en el seu tram inicial.

Una carretera que representa una alternativa remarcable pel trànsit que es dirigeix a Lloret de Mar i que, almenys mentre no se solucioni el tema de La Riera, convindria tenir oberta.

Gestionar un municipi tan endeutat com és el de Blanes no deu pas ésser fàcil, però dificultats i els col·lapses circulatoris no ajuden gens a remuntar la situació.

Tant de bo, "l'efecte Setmana Santa" viscut aquests darrers dies tingui, malgrat tot, una enèrgica i decidida continuïtat.