És sabut que el preu d'un producte alimentari no és el mateix des que surt del camp fins que arriba a la taula del consumidor. En els últims cinc anys però, aquesta diferència ha augmentat de forma exponencial. Un estudi de la Coordinadora d'Organitzacions de Productors i Ramaders (COAG) alerta que el preu que reben els pagesos per un determinat aliment és, en molts casos, fins a 10 vegades inferior al que la gent acaba pagant. I això els impedeix obtenir beneficis per la venda dels aliments que produeixen, ja que no cobren el marge entre el cost inicial i el final.

L'estudi Índex de Preus en Origen i Destí (IPOD) posa de manifest) que aquest fenomen passa amb productes tan comuns com la patata (de 0,06 a 0,60 euros el quilo), la ceba (de 0,07 fins a 1,01), l'escarxofa (de 0,25 a 2,08), etc. Segons els últims resultats de la Unió Europea sobre la inversió dels consumidors, fa 20 anys el 31% del que pagava la gent per un determinat aliment era per a l'agricultor. Per contra l'any 2010, el productor només en cobrava el 18%, és a dir gairebé la meitat del que rebia dues dècades enrere.

El sindicat Unió de Pagesos considera que els causants d'aquesta diferència de preus són fonamentalment les grans cadenes de distribució. Carlos Vicente, el responsable d'organització de la Comissió Permanent del sindicat, constata que les distribuïdores tenen ara una posició de mercat dominant que els permet portar a terme estratègies que afavoreixen només els seus interessos.

Vicente ressalta que "actualment el sector dels productes alimentaris no està regit per la llei de l'oferta i la demanda, sinó per l'estratègia comercial de qui té una posició de domini, en aquest cas les grans ditrbuïdores". Afegeix que els agricultors venen la majoria dels seus productes a aquestes grans empreses (més del 65%), i aquestes "utilitzen publicitat en