L'abstenció de dos tinents d'alcaldes de l'equip de govern de CiU va tombar el punt tres de l'ordre del dia del darrer ple ordinari de l'Ajuntament de Castellfollit de la Roca. L'aprovació decidia l'establiment del document que havia de permetre la urbanització de l'única part edificable del poble i que en un 50%, aproximadament, és propietat de Joan Gussinyer, el qual manté litigis amb l'Ajuntament per la ubicació de la nova casa consistorial. Era l'aprovació inicial de la modificació puntual número 23 de les Normes Subsidiàries d'Ordenació Urbanísitica en l'àmbit del SAU 14.
La modificació es va evitar amb el vot en contra dels 3 regidors d'ERC, les abstencions dels tinents d'alcalde, Xavier Gelis Pujolar (CiU) i Josep Collell Reixach (CiU) i els 4 vots a favor de la resta de regidors convergents. Les votacions van aturar una aprovació que s'havia de fer, necessàriament, per majoria absoluta, per tant eren necessaris cinc vots favor per poder-se aprovar.
L'alcalde Moisès Corominas (CiU), ahir a la tarda, va explicar que la intenció era "tirar endavant una cosa, en la qual, en el seu moment, els propietaris van estar d'acord". Va precisar que "en el seu dia es va deixar sobre la taula i que en aquest temps hi ha hagut plets amb un dels propietaris". Respecte al motiu de portar a aprovació la modificació de les Normes va dir que "nosaltres necessitem tenir un document aprovat per si es dóna la possibilitat començar a construir al poble".
Va recordar que Castellfollit té un terme molt limitat i que l'única possibilitat de dotar de parcel·les les noves generacions està a la zona projectada. Va matisar que la modificació no suposa l'inici del projecte. Va explicar que és perquè quan es donin les condicions per fer-ho, l'Ajuntament tingui la documentacio en ordre per una actuació immediata. També va recordar que una urbanització necessària pel desenvolupament del poble pot comptar amb ajuts públics. Va avançar que al setembre tornarà a portar la modificació al ple.
Pel que fa a les abstencions, Corominas va indicar que "els meus regidors tenen llibertat de vot", amb aquesta declaració va reblar com a inviable qualsevol possibilitat d'expedient, ni tan sols de recriminació.
El tinent d'alcalde, Josep Collell (CiU), ahir a la tarda, no va voler explicar les raons, per les quals es va abstenir. Només va considerar que són personals i que no en vol fer valoracions. Tampoc va avançar el sentit del seu vot al ple del setembre. Un familiar de Xavier Gelis va explicar que el regidor és de vacances a Lanzarote i no està localitzable.
Per justificar el seu vot en contra, el grup municipal d'ERC va argumentar que la situació actual no és l'adequada per tirar endavant projectes d'urbanització destinats al mercat de l'habitatge. Miquel Reverter, el portaveu republicà, va definir de difícil trobar un promotor per als habitatges i de molt complicat el finançament de la urbanització.
La iniciativa de l'equip de govern està mal vista pels propietaris, els quals valoren que la inversió de crear carrers serà complicada d'amortitzar amb la venda de parcel·les. En cas d'un inici de la urbanització, una part de la inversió ha d'anar a càrrec de la propietat. També consideren que la modificació de les Normes Subsidiàries es pot fer, quan les condicions del mercat immobiliari siguin millors que les actuals.
Precedents
L'antecedent que motivava la proposta de modificar les Normes Subsidiàries datava d'un conveni entre 6 propietaris i l'Ajuntament efectuat el 2008. La intenció era augmentar la densitat i corregir l'índex d'edificabilitat bruta d'una àrea situada entre l'escola i el cementiri. El conveni hi preveu la construcció de 118 habitatges: 82 de lliures i 36 de protegits. Per tal d'establir l'acord, els propietaris es van constituir en agrupació.
L'acord exposa que un cop feta la modificació de les Normes Subsidàries, l'Ajuntament enviaria el projecte a la Comissió d'Urbanisme de Girona. A partir d'aquí, els propietaris tenien 2 mesos per redactar i presentar a tramitació el projecte de reurbanització.
Això no obstant, el 2008 els símptomes de la crisi de la construcció ja eren notables, per la qual cosa Ajuntament i l'associació de propietaris van desar el projecte. Tanmateix, l'Ajuntament es va reservar el dret d'emprendre el projecte pel seu compte. Quatre anys després, l'Ajuntament ha presentat la modificació de les Normes al ple. Es tracta del primer pas per dur a terme el projecte. Les abstencions i el vot en contra de l'oposició van deixar les coses, com al 2008.
Arran del resultat de les votacions, quinze dies després del ple, l'alcalde, Moisès Corominas (CiU), va convocar una reunió entre els regidors que no havien accedit a votar a favor de la modificació de les normes i Xavier Canosa, el tècnic redactor del projecte. La trobada no va servir per acostar posicions i tot va quedar iguals.
La zona, on el 2008 es va preveure la creació d'habitatges, és una continuïtat de la part nova del poble. Durant les dècades dels 60 i als 80, els veïns de Castellfollit van deixar la part vella del poble construïda sobre la cinglera. Llavors van urbanitzar i elevar cases a l'altra banda de la travessa de l'antiga N-260 i situada sota la serra de Canadell. Només va quedar una part de camps de conreu ubicats entre l'escola al límit de les cases i el cementiri que és on s'ha previst l'únic desenvolupament possible del poble.
