Jo encara llegeixo amb més sorpresa, diria que amb esglai, la seva resposta a l'article d'en Josep Antoni Triviño, a qui aprofito des d'aquí per agrair el seu encertat article i anàlisi, que al meu entendre està escrit des del més profund sentit comú, cosa que a dia d'avui casa molt malament amb les explicacions polítiques a l'ús.

El Sr. Xavier Dilmé, juntament amb la seva companya de partit Núria Anglada d'Unió Democràtica de Catalunya, (part de la coalició CiU) són els polítics que més temps fa que formen part de l'equip de govern de l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà (des del 2007), i sempre en càrrecs rellevants, després d'un procés d'amortitzacions de places de treball (més de 20 no cobertes actualment) i de procedir a l'acomiadament de 10 treballadors i altres mesures restrictives, com reduccions de jornada del 50%, excedències, etc. Per tant, voldria dir-li a aquestes alçades que vostè no es coneixedor del que passarà als serveis públics municipals, se'm fa molt difícil de creure. Una altra cosa són els seus arguments polítics, que els puc entendre, però no comparteixo, perquè barrejar números amb persones no és mai equivalent, i menys ara.

Les referències que cita, les podríem definir finament com interessades, tot el procés de l'escola infantil de passar de 154 usuaris a 124, és una visió esbiaixada (no dic manipulació per respecte), ja que la dinàmica d'inscripcions a una escola infantil és molt variable en el nombre i en el temps. Esperem que no existeixi un procés de rebutjos previs, i que quan les dues treballadores de l'escola infantil s'acullin als permisos de maternitat, ningú descobreixi la lluna a plena nit.

Pregunta quins servei es perden a la Bisbal? greu error Sr. Dilmé, cal preguntar-se quina qualitat es perd, les dades de la Generalitat no els ho vaig a discutir, ja que vostè és membre del grup de CiU al Parlament de Catalunya, i les té al seu abast molt millor que jo.

El tema de la policia local (que li recordo que sota la seva directa responsabilitat en aquesta àrea és quan més va créixer) i el del pavelló, es basen en que amb menys es pot fer més, objecte d'una discussió força metafísica.

Passaré del Titanic i de les vaques grasses, i del conjunt de totes les desgràcies insuperables que ens vindran damunt, de no fer el que vostès (per cert son realment vostès?) ens han anunciat. Tal com diu, són mals moments per a la lírica.

Les dades a les que selectivament fa referència al seu article són francament sucoses. Que l'Ajuntament acomiada poc (5%) ¡lloat sigui el senyor! Que la Generalitat no ens paga (per cert després de rebutjar una moció, per fer una reclamació per resoldre petites coses sense més importància!, i de mentre s'anà incrementant el deute. Puges de l'IVA (120.000 €), però no fa esment als regalets d'en Mariano com la supressió de la paga de Nadal (250.000 €). Pagar les factures a 111 dies (sense separar les de consums de les d'inversió) cosa que quasi cap administració publica fa, ni fins i tot dins el sector privat. Tot plegat és generar un embolic sense dades verificades.

Sap perfectament Sr. Dilmé que tota aquesta cascada de números, gràfics, informes, escrits, etc., que vostès anomenen pla d'ajustament i reestructuració, i que ens volen vendre precipitadament, no tenen cap ?argumentació legalment sostenible.

Jo m'he permès escriure després de llegir-lo amb atenció, i amb un cert coneixement de causa, ja sé que les seves raons i les meves són molt diferents. Ja sap que no tinc por a cap debat obert, i convido a tots els bisbalencs (i associats) a engegar-los, mantenir-los i fer-los créixer. Després ja decidirem quin és el millor instrument per tocar.