Fitor ha recuperat un nou element del seu patrimoni que va desaparèixer la dècada dels setanta del segle passat: es tracta d'una gàbia que hauria acollit el cap d'un dels bandolers que l'any 1817 va assaltar la parròquia de Santa Coloma de Fitor i hi van matar el seu rector. No ha estat un troballa policial o casual, sinó que es tracta d'una entrega que el president de l'Associació d'Amics de Fitor, Lluís Molinas, va rebre amb sorpresa aquest divendres en el seu domicili de Palafrugell. Segons Molinas, es tracta d'una persona coneguda que li mereix «tota la credibilitat» i que mantindrà amb total anonimat ja que així li ho va demanar: «Em va demanar que sota 'secret de confessió' no digués el seu nom. Ell ha actuat com a intermediari amb la persona o família que tenia la gàbia».

Molinas defensa que la gàbia de caps «pertany al poble», de manera que l'entregarà a l'Ajuntament de Forallac perquè decideixi què fer-ne. En tot cas, el president de l'Associació d'Amics de Fitor creu no s'hauria de tornar a l'emplaçament del qual va desaparèixer, és a dir, en una branca d'una alzina que hi havia darrere de la citada església.

El número d'octubre de la Revista del Baix Empordà explica la història d'aquesta gàbia a través del llibre de Miquel Torroella i Plaja Cuentos que son historias, editat el 1904. Aquesta publicació recull l'assassinat l'any 1817 del rector de la parròquia de Santa Coloma de Fitor, mossèn Joan Batlle: tres bandolers van assaltar la rectoria i van apallissar-hi Batlle; el donaren per mort però no ho era. Malgrat que estava moribund (va morir un parell de setmanes després), va identificar els assaltants. Amb el dit acusador del rector, es va detenir les tres persones acusades, van ser condemnades i ajusticiades per esquarterament.

Per intentar dissuadir els bandits de cometre algun delicte per la zona, els caps dels tres executats van ser penjats en sengles gàbies en els camins que porten a l'ermita. «Los tres caps foren posats dins tres gàbies de ferro penjades als voltants de la casa rectoral de Fitor», recull el llibre de Torroella. Una història que segons Molinas podria tractar-se d'una llegenda, amb elements tant històrics com algun d'imaginatiu.

El pas del temps va provocar que dues d'aquests gàbies desapareguessin, però en va restar una que va ser retratada la dècada dels seixanta del segle passat per Rosa Cortey. No obstant això, a principis de la dècada següent, algú es va endur la caixa que restava (ja sense cap). Des d'aleshores, res es va saber d'aquesta gàbia, i possiblement no s'hauria sabut res més, si no fos perquè el passat divendres va rebre la visita d'aquest conegut que li va entregar la gàbia, retornada quasi 40 anys després de la seva desaparició.

Molinas, per argumentar el retorn de la gàbia precisament ara, opina que la persona que la va agafar o qui la tenia actualment va comprovar fa dos diumenges, quan es va celebrar l'aplec de l'ermita, que es troba tota restaurada i, possiblement, se li va remoure la consciència i va prendre la decisió de donar la gàbia.

Fa dos anys, el rector de Mont-ras, l'Associació d'Amics de Fitor i la Revista del Baix Empordà van restituir la imatge de Santa Coloma que mesos abans havia estat robada.