Un total de 20 presumptes membres d'una màfia russa amb ramificacions a Euskadi i Catalunya -en una botiga de Girona els falsificaven documents- seran jutjats a Sant Sebastià a partir de dilluns que ve com a presumptes responsables d'una desena de delictes, entre els quals es troben l'extorsió a compatriotes establerts a la zona i l'intent de segrest d'un empresari georgià resident també al País Basc. En concret, la Fiscalia de Guipúscoa imputa el grup per associació il·lícita, extorsió, receptació, tràfic de drogues, furt, tinença il·lícita d'armes, proposició per cometre un segrest i falsificació de document públic, entre d'altres delictes.

La petició de condemna més elevada que fa el Ministeri Públic, 16 anys i mig de presó, correspon al líder del grup, un antic nen de la guerra assentat des de fa anys a Guipúscoa, que té la doble nacionalitat russa i espanyola i que era conegut en el món de l'hampa com "Vor v zakone", que en la llengua eslava significa "lladre de llei". L'encausat gaudia d'un elevat nivell de vida i disposava de cotxes de gamma alta, un d'ells valorat en més de 95.000 euros, tot i no tenir cap activitat laboral.

L'operació policial que va dur a la desarticulació del grup quan encara era en fase embrionària va evitar una ramificació més sòlida d'aquesta màfia i que pogués arribar a ampliar els seus negocis en camps com la prostitució i el tràfic d'armes, entre d'altres negocis il·lícits, segons fonts del cas. L'escrit d'acusació de la Fiscalia proposa, però, que els 20 processats, 16 homes i 4 dones, ja formaven part d'una "comunitat organitzada" i "jerarquitzada" que feia del delicte "el seu absolut mode de vida". El document precisa que aquesta "organització criminal" tenia el seu origen "en la delinqüència organitzada" procedent d'estats de l'antiga URSS o situats en el seu "àmbit d'influència", amb ramificacions fins a indrets tan remots com Armènia.

Operació Nala

L'operació Nala, iniciada per la Guàrdia Civil a mitjan 2007, va permetre desarticular part de l'estructura de la banda a Guipúscoa, cosa que va provocar un "buit de lideratge" que va ser aprofitat per un georgià, assentat fins llavors a Catalunya, per fer-se amb el comandament de l'organització.

Entre els delictes que s'imputen a aquesta màfia s'hi troba la presumpta recol·lecta de quantitats de diners en efectiu a ciutadans originaris de l'Est d'Europa residents a Guipúscoa a canvi de garantir la seva pròpia seguretat i la dels seus negocis. El cobrament d'aquest impost revolucionari es suma presumptament a altres activitats delictives greus. Segons la Fiscalia, presumptament van elaborar un pla per retenir i acovardir un empresari georgià resident a Bilbao, amb la finalitat d'obtenir una contraprestació econòmica a canvi del seu alliberament.

Altres membres de la banda suposadament robaven en comerços de Guipúscoa i Barcelona articles d'informàtica, electrodomèstics i consoles de videojocs, així com roba, complements i perfums, que després posaven a la venda a la botiga de dos integrants de la màfia, que a més servia presumptament de centre d'operacions i reunions del grup. El document de la Fiscalia concreta, a més, que el primer líder de la banda també es dedicava al tràfic de cocaïna, i destaca que els membres de la màfia residents a Catalunya disposaven d'armes il·legals per emprar-les en les seves activitats il·lícites.

Segons l'escrit d'acusació, els presumptes mafiosos obtenien documentació falsa en un establiment de Girona, on tres dels processats presumptament falsificaven certificats d'empadronament, permisos de conduir, documents d'identitat i passaports que els permetien "establir-se i circular de manera legal pel territori espa?nyol als membres de l'organització criminal".