Esgrogueïment i caiguda de fulles, elevada mortalitat d'arbres i fauna amenaçada. A les comarques gironines hi ha 4.872 hectàrees de bosc afectades per aquesta "malaltia", causada principalment per la sequera que hi va haver durant la primavera i estiu de l'any passat.

Segons les dades de l'informe DeBosCat, una xarxa de seguiment per conèixer l'estat dels boscos pionera a Europa, la demarcació va patir el 2012 un total de 102 episodis de decaïment forestal. Aquest progressiu deteriorament dels ecosistemes produïts per episodis climàtics extrems ha afectat sobretot els boscos de la Garrotxa, que es converteix en la tercera comarca catalana amb una superfície més elevada de bosc "emmalaltit", per darrere d'Osona i el Berguedà.

DeBosCat és una xarxa col·laborativa en la qual els Agents Rurals i els tècnics del Departament d'Agricultura han treballat plegats, amb protocols elaborats pel CREAF, prenent dades de camp sobre diferents aspectes relacionats amb la salut del bosc.

Fruit d'aquesta col·laboració, per primera vegada s'ha pogut conèixer amb exactitud l'impacte que ha tingut en les masses forestals un fenomen climàtic com el de la sequera de l'any 2012. De fet, amb DeBosCat la Generalitat pretén obtenir el màxim d'informació possible sobre l'estat dels boscos en temps real per comprovar els efectes dels episodis climàtics extrems. Amb aquesta informació les administracions podran comparar i analitzar any rere any per fer prediccions sobre la vulnerabilitat dels boscos o de certes espècies al canvi climàtic i actuar de manera proactiva per planificar la gestió forestal futura tenint en compte tots aquests factors.

Roures i faigs

El decaïment forestal, és a dir l'esmentat esgrogueïment de fulles i elevada mortalitat d'individus afecta l'1,5% dels boscos gironins. Una dada més aviat poc significativa en relació al total de massa forestal que hi ha a la demarcació (343.030 hectàrees aproximadament).

Tanmateix, en zones com la Garrotxa el nombre de boscos "malalts" creix substancialment i arriba al 5% del total de forests. Això pot guardar algun tipus de relació amb els tipus de vegetació dels boscos garrotxins. Segons s'extreu de l'informe DeBosCat, el 7% de les rouredes i del 6% de les fagedes van patir episodis de decaïment aquest estiu a Catalunya.

En ambdós casos, més del 60% de la superfície qualificada de "decaiguda" mostrava signes d'afectació entre elevada i molt elevada: esgrogueïment de fulles, defoliació o mortalitat. Tot i que aquest fenomen és força habitual, especialment en rouredes, no ho és tant que la superfície afectada sigui tan elevada.

Aquest tanmateix, no és un problema irreversible. Els experts esperen que una bona part d'aquests boscos tornin a treure fulles al llarg d'aquesta primavera gràcies al fet que aquesta tardor i hivern han estat molt humits.

Després de la Garrotxa, les comarques de la Selva i l'Alt Empordà són les que van patir més episodis de decaïment forestal (755 i 586 hectàrees respectivament). Però en aquest cas, la naturalesa dels seus boscos va fer-los més resistents a episodis de sequera extrema.

Tot i que el 3,6% dels alzinars catalans mostraven episodis de decaïment per sequera i en el 65% dels casos, el grau d'afectació era entre elevat i molt elevat, en general aquest tipus de flora va resistir millor l'estiu.

Els pins també són més resistents als factors que causen el decaïment, si bé un cop afectades es recuperen amb més dificultat. En tots els casos, els pins només tenien afectat un percentatge de la seva superfície inferior a l'1%.