La situació "d'emergència social" que afecta Girona ha portat les entitats de la Xarxa de Drets Socials -va explicar el seu portaveu, Peru Álvarez- a donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que reclama al Govern una renda mínima de 664 euros al mes, complint el que preveu l'Estatut. Álvarez va incidir en la necessitat d'una mesura que alleugereixi les males condicions de vida "de la població gironina en risc d'exclusió", i que el Parlament debatrà si es recullen almenys 50.000 signatures de ciutadans.

El Grup Promotor de la ILP Renda Garantida Ciutadana impulsa la campanya a nivell de Catalunya, que s'allargarà fins a l'octubre. Fins llavors, Peru Álvarez confia que se superarà de llarg el mínim de firmes exigit. Per al col·lectiu que representa, les raons per avalar la iniciativa són, fonamentalment, "la situació d'emergència social que viu Girona"; les últimes dades de l'atur i de l'Institut d'Estadística de Catalunya, alertant que "el 32,5% de la població gironina està en risc d'exclusió"; i la darrera memòria d'activitats de Càritas de Girona, en la qual es posa de manifest que el 58% de persones que va atendre el 2012 no tenia cap tipus d'ingrés econòmic. A part de l'estadística, els promotors de la ILP van exposar altres arguments, "efectes col·laterals", que van concretar en l'increment de morts prematures perquè no es poden assegurar uns mínims de subsistència com ara són la calefacció, el lloguer o el menjar -segons va assenyalar Diosdado Toledano.

Recollida de firmes al carrer

Al llarg dels propers tres mesos, les entitats que formen part de la Xarxa de Drets Socials recolliran firmes a les seves seus i, tots els dissabtes, a la Rambla, el Mercat de la Devesa o el Mercat del Lleó, de Girona.

Aquesta activitat es complementarà amb accions mensuals per sensibilitzar sobre la necessitat que tothom tingui uns ingressos bàsics, que dilluns estrenarà Càritas Diocesana organitzant la taula rodona "La Renda Garantida Ciutadana: és la solució?" -a les 7 de la tarda, a la seu de Girona-, en la qual participaran Víctor Ríos, historiador i investigador de la Universitat Pompeu Fabra; Antoni Vilà, de l'Autònoma de Barcelona, llicenciat en Dret i doctor en Pedagogia; i Mercè Darnell, antropòloga i treballadora social, responsable de l'Àrea de Programes i Serveis de Càritas Diocesana de Barcelona.

D'aquesta manera, es perse?gueix "traslladar el problema a la ciutadania, ser-ne conscients, per generar una pressió a les administracions", va explicar el portaveu de la Xarxa de Drets Socials de girona; a més de remarcar que l'objectiu principal és "aconse?guir que hi hagi un mínim per a tots els ciutadans de Catalunya", sense oblidar altres actuacions d'inserció laboral.

La renda mínima que es defensa és de 7.967,7 euros a l'any (664 al mes), reclamant que es garanteixi sense cap condicionant ni obligació, "partint de la premissa que el Dret a la Vida és incondicional" -segons s'afirma en un comunicat- i plantejant la quantitat que el Parlament fixa "per viure dignament a Catalunya".