La legalitat és interpretable quan afecta Can Juncadella, de Lloret. L'exclusiva finca del president de la República de Kazakhstan s'ha beneficiat de les modificacions de la llei d'Urbanisme que han permès que una antiga casa de masovers i un galliner es convertissin en un fastuós xalet de convidats amb 13 suites, 19 banys, bodega, piscina i saló de te en una zona protegida del Massís de Cadiretes a tocar de cala Morisca. Ara no hi ha marxa enrere i la mansió de luxe que s'està edificant poc té a veure amb les antigues construccions perfectament integrades en el paisatge.
El fiscal delegat de Medi Ambient i Urbanisme, Enrique Barata, va imputar per prevaricació l'arquitecta municipal de Lloret i el tècnic de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona que van autoritzar la construcció d'aquesta luxosa mansió-xalet de convidats però el Jutjat d'Instrucció número 5 de Blanes va arxivar la causa al·lgant que l'aval de la llicència era correcte i no es basava en l'arbitrarietat.
La Fiscalia no recorrerà la decisió. No perquè no hi vegi indicis sinó perquè el canvi normatiu ha convertit en interpretable la llei d'Urbanisme i això impossibilita la prevaricació, que només es dóna quan la llei és clara i s'actua conscientment de forma contrària.
Vulnerant l'esperit de la llei?
L'any 2006 la normativa urbanística indicava que les noves construccions en zones rústiques havien d'anar associades a l'explotació agrícola, ramadera o forestal que allà es desenvolupava. En el cas de Can Juncadella, cap.
Un any després -2007-, a Lloret va entrar en vigor el nou Projecte d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i el Planejament Derivat en què es trobava el catàleg de béns protegits i masies. L'apartat M22 corresponia a Can Juncadella per tractar-se d'un indret que sumava l'"interès arqueològic de les restes de la vil·la romana amb el paisatgístic dels jardins vora el mar i l'arquitectònic de la casa principal".
L'Ajuntament només va protegir l'edifici principal i va permetre que a la finca es pogués construir un "establiment rural" i es modifiquessin les façanes "mitjançant un acurat projecte". A més, permetia edificar el mateix volum existent fins al moment previ enderroc de l'edifici de tres pisos que hi havia entre la zona dels masovers i Can Juncadella de dalt "podent-se recol·locar a l'esmentada zona dels masovers". Aquest darrer afegitó, sumat al decret de 3 d'agost de 2010 que modificava la llei d'Urbanisme, ha legitimat els propietaris de la finca per enderrocar la casa dels masovers i el galliner i construir una mansió-xalet de convidats en un espai completament diferent sense tenir en compte la "preservació, recuperació, reconstrucció o rehabilitació" del patrimoni arquitectònic existent.
És a dir, l'aprovació del POUM de Lloret va permetre l'ús residencial del que fins aquell moment només havien estat edificacions vinculades a l'explotació agrícola i forestal i la modificació de la llei d'Urbanisme va deixar d'exigir la vinculació amb l'activitat agroforestal o ramadera. En conseqüència, l'arquitecta de Lloret i el tècnic de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona van autoritzar la construcció d'aquest complex residencial de luxe, totalment nou i completament aliè a l'esperit de la llei que se centrava en la protecció i restauració d'antigues masies i patrimoni arquitectònic vinculat a les feines del camp.
És evident que la sort està de part de Can Juncadella i la finca sempre ha sortit beneficiada, com si s'hagués calculat tot meticulosament.
