Alcaldes de destacats municipis gironins s'ha posicionat aquest dimarts en contra de la reforma de les administracions públiques que promou l'Estat. Segons han criticat, el govern espanyol presenta als ajuntaments com a mals gestors i els acusa d'arrossegar elevats endeutaments. Per contra, aquests alcaldes defensen que els consistoris catalans estan sanejats i que l'endeutament dels consistoris és del 4%, mentre que el de l'Estat és del 53%. El secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada, ha criticat que l'Estat obligui a aplicar reformes al món local mentre manté "intacta" la seva estructura. Per als alcaldes, aquesta llei és "inaplicable".

En un esmorzar organitzat per Alcaldes.eu s'han donat cita els batlles de Girona, Carles Puigdemont; Figueres, Marta Felip; Bescanó, Xavier Soy (també vicepresident de la Diputació); Sant Pere Pescador, Jordi Martí; Cadaqués, Joan Figueras i Roses, Carles Pàramo, així com el president de la Diputació i alcalde de Castell-Platja d'Aro, Joan Giraut,el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada i el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadaler.

El tema de debat ha estat la nova llei de reforma de les administracions públiques que promou l'Estat i que, entre d'altres, preveu dissoldre ajuntaments de menys de 5.000 habitants amb pèrdues i treure algunes competències als consistoris per donar-les a les diputacions. Els alcaldes consideren que els ajuntaments s'estan usant de "cap de turc" i que, darrera d'aquesta reforma, no hi ha tant criteris econòmics sinó criteris polítics perquè l'Estat busca "recentralitzar i uniformitzar".

"L'Estat està presentant a les administracions locals com a exemples de mala gestió i parla de costos per habitant sense tenir en compte les singularitats dels municipis petits", ha manifestat el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada. Per desmentir aquesta acusació d'administració ineficaces, Cañada ha apuntat que, segons dades del 2012, la mitjana dels balanços pressupostaris dels ajuntaments catalans és de superàvit.

A més, ha especificat que, del total d'endeutament que arrossega l'Estat, només un 4% pertany als ajuntaments i un 17,6% a les comunitats autònomes, mentre que l'Estat concentra la major part d'aquest dèficit (més del 53%). A més, ha defensat la solvència dels consistoris catalans ja que, a tall d'exemple, ha esmentat que l'Ajuntament de Madrid arrossega un deute de 7.500 MEUR mentre que el deute de tots els ajuntaments catalans junts (inclòs el de Barcelona) és de 6.000 MEUR.

A més, Cañada ha advertit que aquesta nova llei amaga una voluntat de privatitzar serveis. Segons ha apuntat, si competències com les llars d'infants es volen traspassar a les Diputacions, aquestes es veuran desbordades i hauran de convocar concursos públics per oferir la gestió de diverses llars a la vegada. Cañada també ha criticat que mentre la Generalitat també està impulsant reformes per millorar l'eficiència -a través de l'avantprojecte de llei de Governs Locals-, l'Estat manté "intacta" la seva estructura. "L'administració que més ha de fer els deures és l'Estat, que no ha reduït ni una sola unitat de la seva estructura i es dedica a dir-nos a tots plegats el que hem de canviar", ha lamentat.

Per la seva part, el president de la Diputació, Joan Giraut, ha advertit que la Diputació no podrà assumir les competències que l'Estat pretén derivar-li "de manera precipitada" perquè tindrà una manca de recursos tècnics i econòmics. A més, ha assegurat que eliminar ajuntaments o que la Diputació assumeixi més competències "no és la solució", i apunta que la via per fer més eficaç la gestió local passar per mancomunar serveis.

Els contres dels alcaldes

L'alcalde de Roses i diputat per CiU al Congrés, Carles Pàramo, ha qualificat la llei de "bajanada" i ha assegurat que és "inaplicable". Segons ha apuntat, dels 8.000 municipis que hi ha a l'Estat, només 500 tenen problemes econòmics i, per tant, presentar els ajuntaments com als "culpables" de la mala situació econòmica de l'Estat és "mentida". "Espero que imperi el sentit comú i no tiri endavant, més encara perquè envaeix competències", ha advertit.

L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, s'ha mostrat decidit a fer els "debats que calguin" per parlar d'eficiències però ha criticat que el debat sobre la situació econòmica dels ajuntaments està "viciat i pervertit en origen". "Com si es tractés d'una llegenda urbana, ens volen fer creure que el problema som els ajuntaments i les comunitats autònomes, quan el problema el tenim amb un Estat tremendament ineficient i molt poc modern", ha manifestat.

Per l'alcalde de Sant Pere Pescador, Jordi Martí, abans d'abordar qualsevol debat sobre la reforma de les administracions cal canviar la llei de finançament local. "Si no hi ha autonomia financera no podem parlar de repartiment de competències, és començar la casa per la teulada", ha afirmat Martí, que s'ha mostrat obert a parlar sobre si realment alguns ajuntaments han de desaparèixer, malgrat que ha apuntat que els criteris històrics i d'identitat dificulten aquest debat.

L'alcalde de Cadaqués, Joan Figueras, ha acusat els impulsors de la nova llei de ser uns "covards" perquè, segons reflexiona, són l'administració més allunyada dels ciutadans. "No saben què es porten entre mans i prenen les decisions per covardia", ha manifestat.

L'alcalde de Bescanó i vicepresident de la Diputació, Xavier Soy, ha demanat a l'Estat que "no inventi res" i ha apuntat que des de fa temps s'han obert entre municipis línies de cooperació per impulsar infraestructures i serveis de manera mancomunada. En aquesta línia també s'ha pronunciat l'alcalde de Begur, Joan Català.