La ´borbonòfia´ arriba a la UdG

13.07.2013 | 07:31
La ´borbonòfia´ arriba a la UdG
La ´borbonòfia´ arriba a la UdG

"Allò difícil de gestionar és precisament allò que no pertany a la UdG, que és el que s'ha fet, per més matisos que ara es vulguin introduir, al Rei, al Príncep i a una Fundació privada a la qual ni tan sols pertany la UdG"

Tenim un Estat en el qual totes les seves institucions constitucionalitzades disposen d'autonomia posada al servei de les funcions que li són pròpies. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fa el mateix respecte del Parlament, del Govern i d'altres institucions i, en aquest punt de lògica jurídica aclaparadora, ni el Tribunal Constitucional, quan la seva "polida", no va poder dir res que no fos assentir unànimement respecte d'allò que els legisladors catalans havien aprovat. Si no fos així, el resultat seria un guirigall que, en terminologia periodística, acabaria titllant-se de "república bananera" amb més raó que un sant. Seria un despropòsit inacceptable en el món cultural al qual pertanyem: l'Occidental. Potser sí que seríem socis de personatges com Evo Morales, Raul Castro, Nicolás MaduroDaniel Ortega, però, què volen que els digui?, per estar entre ignorants i beneits sempre hi som a temps.
Nosaltres som europeus, el nostre ordenament jurídic té com a punt de partida Roma i el nostre sentit democràtic es troba en les arrels de la Grècia clàssica, tot i que evolucionat, com ben normal és. Sense anar més lluny, els catalans podem presumir d'haver vertebrat el Parlament més antic de tot Europa ni que sigui amb les insuficiències i amb les deficiències que, sota el prisma d'avui, li podem trobar. És un mèrit del qual ens poden sentir ben orgullosos. Però també en aquell Parlament només es tractava d'assumptes que li eren propis i, en cap supòsit, dels impropis o de tercers. A cadascú, allò que li és seu.
No em sento orgullós, anys el contrari, decebut, respecte d'alguns acords presos en el darrer claustre de la UdG, segons que he llegit en diferents publicacions i he escoltat en diversos mitjans audiovisuals. Quan no es té clar a què serveix una universitat passa el que lamentablement succeí el divendres de la setmana passada, una "juerga" amb el millor estil assembleari de l'antiga Bandera Roja, i això que, per una banda, el degà de la meva Facultat, la de Dret, el doctor Guillem Ormazábal, va intentar posar-hi racionalitat jurídica i, per l'altra, el company Lluís Juncà, assessor jurídic del Rectorat, va intentar evitar mals majors, com entrar de ple en il·lícits penals. Un tercer, el prestigiós doctor Ramon Brugada, degà de Medicina, potser inspirat en el raciocini aristotèlic, va deixar anar un tan impecable com rotund i nítid "aquí hi ha decisions personals que es prenen en nom de la universitat".
Dit això, assenyalo sense que em tremoli el dit, la màxima responsable del sarau entorn la més alta magistratura de l'Estat, el Rei; el seu successor, el Príncep d'Astúries i de Girona; i la Fundació Príncep de Girona: la rectora, Anna M. Geli, i els seus més directes col·laboradors, els vicerectors que la cobegen. Se me'n fot que se m'enfadi/n i que m'apunti/n a la seva llibreta negra, si la té/tenen, perquè no hi ha res que m'emprenyi tant com un governant sense llums per exercir la governança. Em pot dir, senyora rectora, basant-se en el mateix Reglament de la Universitat de Girona com també en la Constitució, passant per l'Estatut de Catalunya i les lleis estatal i catalana d'universitats, en quina disposició té empara les mocions o com es denominin que es varen debatre i votar si no es troben al servei ni dels objectius ni de les funcions de la seva universitat? Enlloc!
Aleshores, una rectora que tingui allò que s'ha de tenir per governar una universitat, que no és precisament fer de mare abadessa d'un convent de monges, mai, mai i mai havia d'haver acceptat incloure-les a l'ordre del dia. Que hi haguessin hagut protestes i potser aldarulls? I què? Va amb la paga, com jo deia quan ETA em tenia -durant anys- en el seu llistat de gent a batre. L'exercici de la potestat, fonamentat en el Dret, no ha de comportar ni una tremolor de cames ni una declaració com la publicada i posada en boca de la Rectora: "El sistema de govern és difícil de gestionar i ha calgut flexibilitat sobre la marxa per aprovar el punt". Doncs plegui!, atès que allò difícil de gestionar és precisament allò que no pertany a la UdG, com ara endegar a dida, que és el que s'ha fet per més matisos que ara es vulguin introduir, al Rei, al Príncep hereu i a una Fundació privada a la qual, en el sursum corda de la ignorància, renyida a mort amb l'acadèmia de la qual és cim la Universitat, ni tan sols hi pertany la UdG. Se'm podrà dir que, al final, es va salvar el tipus respecte d'aquest últim punt, però com es pot portar al claustre una proposta de donar-se de baixa d'una fundació a la qual no es pertany? Més ridícul, impossible. I l'ordre del dia és competència del Rectoral, el qual, en setmanes, li traurà la pols de les sabates a Sa Majestat i a Sa Altesa Reial, això sí d'amagatotis, dient-los "Ya ven; yo lo intenté evitar, pero no pude. Ya saben. Entre el personal no docente, los alumnos y algunos professores independentistas...". O una cosa semblant de clamorosa i de ridícula.
Qui es pensi que surto en defensa de la monarquia, s'equivoca del tot. Com en Joan Carles I té dit al seu fill Felip, sóc dels que penso que la monarquia s'ha de guanyar cada dia. Per tant, si de mal pensats l'infern està ple, allà vagi qui mal pensi i que ben calent s'hi trobi. El que jo defenso és el que el sabater es dediqui a les sabates i el claustre de la UdG a allò que de la UdG és. La resta, com ara aquesta obnubilació del rectorat de la UdG, puix sense la mateixa no s'hagués produït la confrontació dels claustrals sobre assumptes no propis de la universitat i cadascú, lliurament, podia pensar el que volgués sense exigència de malversar l'article 16.2 CE, ep, Rectora!, per raó d'una mocions del tot alienes al contingut de l'autonomia universitària. Al damunt, la despesa que ha produït: Sis mil euros. I perquè no les paga de la seva butxaca la Rectora per no saber governar? Mentre s'ho rumia, em quedo amb la frase del claustral Doctor Josep Maria Nadal, home no precisament monàrquic, crec jo, publicada pel Diari de Girona arran de tot aquest afer i en particular a la prohibició que membres de la Casa Reial trepitgin seus universitàries gironines: "No es pot tancar la porta a ningú perquè és una decisió antidemocràtica". Totalment d'acord i més tractant-se d'un sagrat lloc del saber posat al servei del respecte i de la tolerància com és tota universitat, excepció feta de la nostra que, aquesta votació, ha mostrat borbonòfia i com de petita és. Et trobo a faltar, Pep!

Enllaços recomanats: Premis cinema