L´entitat Colònico de Calonge recorda els seus fundadors

L'embrió de l'associació es va gestar a la dècada dels 30 del segle passat i
es va constituir l'any 1980

28.07.2013 | 00:00
Echevarria, Casellas, Viñals, Gendrau, Caner i Vilar (d´esquerra a dreta).
Echevarria, Casellas, Viñals, Gendrau, Caner i Vilar (d´esquerra a dreta).

El Centre d'Estudis Calongins Colònico ha homenatjat recentment els fundadors dels orígens de l'entitat que encara viuen. Els homenatjats han estat Pere Viñals, Josep Gendrau, Tomàs Echevarria, Josep Viladesau i Francesc Jou. Viñals rebrà el nomenament de president d'honor i els altres quatre, socis d'honor. Uns inicis que, com recorda el sotspresident de Colònico, Albert Vilar, es remonten a la dècada dels anys 30 del segle passat, tot i que l'entitat es va crear oficialment el 1980.
Els orígens de Colònico s'han d'anar a buscar en una colla de joves que es va crear durant la II República a l'entorn del carrer Bitller. El grup ja comptava amb Pere Viñals, Josep Gendrau, Lluís Vilar i Pere Caner, entre d'altres. La colla del Bitller tenia especialment combats a cops de roc amb la del barri de Sant Nazari. Unes batalles que van desaparèixer l'any 1935 pel fet de deixar l'escola del poble, explica Vilar.
Després va venir la Guerra Civil. L'exèrcit nacional va entrar a Calonge el 5 de febrer de 1939. I a finals d'aquell mes, membres de la colla Bitller van decidir continuar jugant, fent batalletes en un racó de la riera de la Ganga. En aquesta iniciativa, a part de Caner, Vilar i Viñals, s'hi va afegir Josep Viladesau. Poc temps després, Viladesau va marxar, ja que va anar amb la família a Puigcerdà, que era el destí del seu pare, el mestre August Viladesau.
Poc després va entrar a la colla Francesc Jou, que era el nebot del nou rector, Esteve Jou, que estava en contra de diferenciar entre els guanyadors i perdedors i ensenyava les oracions religioses als infants en català, prossegueix Albert Vilar.
L'estiu de 1940, davant la poca aigua a la riera, els joves van decidir buscar una altra diversió, i van decidir crear una penya. Volien la unió de tots els joves del poble. El 13 d'agost de 1940, Caner, Vilar, Viñals i Jou van tirar endavant les Joventuts Bitllerenques Nazarienques Calongines (JBNC). I ja es van incorporar seguidament Gendrau i Viladesau, entre d'altres. En total, 10 joves que van decidir apostar per la cultura i Calonge amb el català com a llengua oficial. Dos anys més tard s'hi va afegir Tomàs Echevarria.
La colla feia excursions per conèixer el patrimoni cultural i natural i va crear un cercle d'estudis per formar els joves per lluitar amb la cultura.
Tot va canviar el 1947, quan van descobrir una pedra amb una figura antropomorfa i van decidir tirar endavant un dels seus grans projectes, el museu. Amb aquesta iniciativa, en què van buscar la implicació de la societat calongina amb la cessió de peces ?antigues, l'entitat cultural es va obrir a la societat. Ja no restaven amagats, concreta el sotsinspector. L'entitat es va obrir a tots els joves del municipi i amb un objectiu clar: fer una gran Calonge en una Catalunya gran.
Però l'entitat es va anar diluint amb el temps, encara que Pere Caner, ànima d'aquell grup, va mantenir-la viva. I juntament amb Lluís Vilar, van decidir refer-la amb la nova democràcia. Van moure fils, van aconseguir el vistiplau del Govern Civil i el 18 d'abril de 1980 van tirar endavant Colònico a través de la primera assemblea.
El president, el sotspresident i el secretari, eren els mateixos de les Joventuts de l'any 1947: Lluís Vilar, Tomàs Echevarria i Pere Caner, respectivament.
Des de llavors, l'entitat, que va recuperar la secció arqueològica del Museu, no ha parat d'organitzar activitats molt diverses en defensa de les dues grans fites dels seus orígens fundacionals: la cultura i Calonge.

Enllaços recomanats: Premis cinema