El cap de Departament d´Organització de Serveis a la Ciutadania del Consell Comarcal de la Selva, Joan Carles Feliu Martín, segueix cobrant un sou públic però fins que va esclatar l´operació Manga el 14 de febrer de 2013 també disposava de beneficis d´empresa que ell, segons va declarar davant la jutge instructora del cas, volia entendre que «eren per conveni».
A banda dels «2.000-2.200 euros » mensuals que afirma cobrar de sou públic, va admetre que la societat mercantil GRS Arc Local -al centre del cas Manga- li finançava el cotxe, el telèfon i els tiquets per dinar. L´únic que va negar el funcionari és haver percebut un bonus anual d´entre 20.000 i 24.000 euros, cosa que sí assumeixen els socis de l´empresa -Alexandre Ros Valls i Josep Maria Franch Carcereny- en algunes de les converses intervingudes pel Servei de Vigilància Duanera (SVD). És més, en la seva declaració judicial els empresaris donen per efectius aquests pagaments.
En el transcurs de la seva investigació, els agents de duanes van considerar que el suborn era una pràctica habitual en la manera de fer de GRS dirigida a la creació d´una interrelació efectiva amb el personal de l´organisme per facilitar actuacions que afavorissin l´empresa. Aquesta manera d´actuar se centrava, fonamentalment, cap a les figures del cap de departament, Joan Carles Feliu; l´informàtic de l´ens i alhora germà de l´administrador de GRS, Jordi Ros; i la cap del servei de recaptació i alhora dona de l´apoderat de GRS, Olvido Piñeiro.
En l´atestat que motiva la petició d´una ordre de detenció per a Joan Carles Feliu Martín -es va fer efectiva el 14 de febrer de 2013- els investigadors troben «significatiu » els cas d´aquest funcionari perquè «tenia cobertes per part de GRS les despeses telefòniques i de manutenció, utilitzaria un vehicle d´empresa a títol particular i, segons comentaris del mateix Àlex Ros, percebia un bonus anual de 24.000 euros aportats per GRS». A més, asseguren que el cap de departament «elabora uns certificats falsos dels Consell Comarcal de la Selva per a GRS a requeriment d´Àlex Ros».
Es dóna la particularitat que el funcionari en qu?estió participa en els procediments d´adjudicació de concursos per aquesta empresa -ho admet ell mateix en la seva declaració juicial-. Els agents van trobar que va redactar «el plec de clàusules administratives que regeixen un dels procediments al qual es va presentar i guanyar GRS», malgrat que Feliu Martín va indicar a la jutgessa que no està entre les seves atribucions la redacció dels plecs de clàusules. «Me´n poden aportar per tal que hi faci un cop d´ull però jo no participo en la redacció», s´explicava.
El funcionari, abans de ser apartat, desenvolupava la gestió tributària, la gestió cadastral i era l´instructor de les sancions de trànsit. El seu horari laboral era de dos quarts de vuit del matí a tres de la tarda però, malgrat això, disposava de tiquets-restaurant pagats per GRS que estaven al marge de cap conveni. Com que no tenia cotxe i vivia a Blanes, l´empresa també li´n deixava utilitzar un de la seva flota. Ell creu que això és així per conveni però a la jutgessa li sorprèn que se li cedeixi un vehicle per ser utilitzat amb «finaitats particulars com és desplaçar-se a la feina».
A més, si li posava benzina al cotxe ho comunicava directament a GRS i l´empresa l´hi pagava en metàl·lic. «I no seria més lògic passar els tiquets de benzina al Consell i que el Consell facturi després a GRS?», va interrogar-lo la jutgessa. «Segurament, si ho planteja vostè així sí, segurament», li va reconèixer sense contemplacinons el funcionari.
Resulta lògic que el funcionari negués disposar d´un telèfon mòbil particular quan des de l´any 2011 n´utilitzava un de GRS i en tenia un altre del Consell Comarcal.
Al llarg de la seva declaració judicial, el funcionari va matisar que aquesta situació li generava «certa incomoditat». «Però si es tracta d´una situació legal, perquè li han posat el cotxe per conveni o contracte, quin problema hi ha, per què té aquesta incomoditat? » qu?estiona la jutgessa. Aquesta incomoditat que va manifestar no la va traslladar a l´aleshroes president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria (CiU), perqué ho solucionés.
Encara que no admet haver rebut un bonus anual de part de GRS per beneficiar l´empresa, el funcionari sí va admetre a la jutge instructora que els socis li havien ofert diners però li resultava impossible «matisar temporalment». «I amb quina finalitat li ofereixen aquests diners?» es pregunta la magistrada. «Com no sigui per capacitat de sacrifici, ho desconec », respon el funcionari. I prossegueix l´interrogatori en aquesta direcció.
