Quasi 4.000 gironins es van veure obligats a renegociar la hipoteca del seu habitatge amb el banc ?l'any passat a causa de problemes econòmics per afrontar els pagaments. La xifra registrada l'any passat representa que, de mitjana, deu famílies de la demarcació van modificar la seva hipoteca cada dia, una xifra inferior a la del 2012 -amb deu canvis diaris de mitjana- i, molt inferior a la marca del 2009, la més elevada dels últims exercicis amb un total de 8.602 modificacions (23,5 per jornada).
Són els anomenats canvis per novació: d'ampliació o reducció de capital, modificació del termini, dels interessos o del sistema d'amortització. Les famílies acostumen a recórrer a aquest tipus de modificació quan la situació econòmica no els permet mantenir el ritme de pagament del préstec hipotecari fixat a l'inici de la seva relació contractual amb l'entitat bancària en qüestió. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, des que va començar la crisi econòmica més de 30.000 gironins no han tingut més remei que renegociar la seva hipoteca amb el banc, ja que no poden pagar les quotes estipulades inicialment.
El context de recessió econòmic va provocar un increment dels casos de canvi d'hipoteques per novació, com es dedueix de la corba estadística. Si el 2006, el nombre de modificacions es va situar en 2.664 (unes 7,3 al dia si es realitza l'estimació per jornada), el 2007 va créixer fins als 4.288. L'INE no ofereix xifres de la província de Girona de l'any 2008.
L'exercici més crític, segons les dades estadístiques, va ser el 2009, amb 8.602 renegociacions hipotecàries a la província de Girona. A partir d'aquest punt d'inflexió, la corba va iniciar el seu descens fins als 3.698 canvis executats l'any passat. És la delicada situació de les famílies, que incideix directament en el pagament de l'habitatge, la qual condueix a una renegociació de les condicions de les quotes mensuals. També existeix la modificació centrada en un canvi de titular de la hipoteca: segons l'INE, 2009 i 2010, amb prop de 300 canvis per ?subrogació del deutor, van ser els anys amb més moviment d'aquest indicador a la província de Girona. Per facilitar el pagament dels préstecs en cas de col·lectius amb riscos especials, el Ministeri d'Economia i 45 entitats financeres van crear el Codi de Bones Pràctiques que guia els processos de flexibilització de condicions en deutes viables i articula la dació en el pagament.
Una tendència constant
Des del 2007 la necessitat de flexibilitzar el pagament dels crèdits hipotecaris ha estat una constant en les entitats bancàries. La negociació del préstec per poder seguir abonant l'habitatge al banc, motivada principalment per un empitjorament econòmic, és el pas ideal per continuar complint amb les obligacions contractuals sense arribar a solucions traumàtiques com "execucions hipotecàries o desnonaments". "És la solució que es pacta entre ambdues parts quan es detecta que el client té dificultats de pagament i s'ha de buscar unes noves condicions ajustades a la seva capacitat actual", expliquen fonts del sector financer. La negociació és individual, de manera que cada entitat estableix un procés de diàleg amb cada client.
Quines són les principals ?sortides per canviar les condicions de pagament en casos de dificultat econòmica? Segons argumenta el sector se sol acudir a la "modificació de l'import de les quotes" o a ?"l'ampliació dels terminis" estipulats a l'inici. "També es pot acudir a l'aplicació de carències, tant en interessos com en capital, o a la ?reestructuració del deute; en cas que les persones tinguin diversos préstecs, es busca una solució ?conjunta per amortitzar el pagament".
