Ahir CiU va perdre més de la meitat dels votants que tingué en les eleccions del 25 de novembre del 2012, malgrat que en aquelles va perdre dotze escons, passant de 62 diputats a 50. Però no ve d'aquí: Mas va pronunciar un discurs de victòria.

En els anys en que ha estat al front de la Generalitat, Mas ha retallat, massacrat, arrasat, destrossat la sanitat catalana. Ningú que no sigui imbècil ho pot constatar, anant a l' hospital o al CAP que triï. Però va amanir el seu discurs de falsa victòria d' ahir de la pretesa voluntat de defensar "la columna de l' Estat del Benestar". Ens pren per ximples.

Avui continuarà havent-hi persones que insòlitament continuaran negant realitats obvies, com que Mas és el pitjor president que mai havia tingut la Generalitat restaurada. El que ha liquidat tot un món mediàtic per a convertir-lo en un insolent aparell de propaganda.

Mas va reincidir en tapar que han estat unes eleccions europees, és a dir destinades a millorar un marc institucional bàsic per la nostra vida col·lectiva, així com la individual. Per a ell només compta la seva utilització de tot amb la finalitat de sobreviure una mica més en la seva poltrona. En privat, molts independentistes ho admeten fàcilment.

Els militants i quadres de CDC continuaran tolerant que Mas liquidi a marxes forçades el seu partit? Ves a saber. Estem en un món de bogeria. En tot cas, ahir, situat força lluny de Mas, Jordi Pujol no semblava gens entusiasmat, ans el contrari.

També ha aflorat el resultat d'una altra maldat: envernissar l'esquerra més extrema, com és això de "Podemos", ahir gran guanyadora. El determinisme independentisme sense escrúpols de Mas ha ajudat a fer empassar el determinisme marxista-leninista, mancat de límits morals.

Nord enllà hi ha polítiques racionals, amb matisos, però sempre escorades vers el centre. Aquí, d'això res. Mas s'ho ha carregat. A casa nostra hi pot dominar la bestiesa, sovint en forma de guerra civil, declarada o no. En ser ara les coses així, no em costa gens preveure que a la Unió Europa (UE) hi haurà una "Grosse Koalition", formal o no. Allí s'obrarà contra la bufada totalitzant, d'extrema dreta i d'extrema esquerra, i aquí es continuarà jugant amb foc. Mas ho farà encara que ja hagi cremat a votants seus i acabi amb CDC. Tenim davant del nas un del que Lenin qualificà de "ximple útil".

Aquella bufada no ens hauria de fer por si reaccionéssim. Ens cal recordar el seguit de les badades europees del període entre les dues guerres mundials. Es podia haver ofegat en l'ou a les dues bèsties totalitàries i no es va fer. S'ha d'efectuar en el futur Europarlament, obrant contra les trencadisses i els populismes. Estic convençut de que a Brussel·les es farà, perquè Alemanya té sempre en el cap aquest tema. El seu gran patiment enfront del feixisme i del comunisme és un gran trumfo.

Ningú a França nega la gravetat del problema consistent en la victòria d'ahir del Front Nacional. És un fet que no és més greu que tenim nosaltres a sobre. Aquí veurem com s'intenta desviar l'atenció dels nostres problemes reals. Forçar un debat, comparable, encara que fos de lluny, al que ahir mateix hi hagué a França és un nostre gran repte. Dins i fora dels partits a França hi haurà debats profunds. Aquí no ho crec, malgrat que sense un ampli debat, amb grans coincidències no ens podrem sortir.