Voldria amb aquestes ratlles retre el meu homenatge al primer tren turístic que va tenir la meva ciutat conegut com el trenet "Gerió". Sé que els homenatges se solen fer a les persones, en aquest cas, però, és al trenet Gerió. Ara bé, hem de pensar que sense les persones que el gestionaven des del darrere, en Gerió no hagués existit.

Quan Girona va anunciar la novetat del trenet em va fer molta il·lusió, el primer que vaig pensar va ser amb la felicitat de la mainada, ja que el fet de tenir un tren que circularia pels nostres carrers del Barri Vell, em feia pensar en com en gaudiria la mainada.

Quan ets petit els trens et solen fer gràcia. A la meva època hi havia poques coses per divertir-se, per això molts pares els diumenges agafaven el tren per anar fins a Fornells o Caldes i tornar; d'altres anaven a l'estació per veure'ls arribar i desprès marxar, mentre amb la maneta els feien dir adéu adéu. L'espectacle de veure arribar aquella màquina grandiosa, el fum que feia i com xiulava en arribar era una passada!

Per això, amb la posada amb marxa del trenet turístic vaig pensar que, a part de ser una bona idea, les criatures de properes generacions coneixerien el trenet com molta gent i jo recordem en Pere del burro que, els dies de festa, passejava mainada Devesa amunt i Devesa avall. Valgui la modernització i el pas dels anys, nosaltres anàvem amb burro i ara els nens van amb un preciós trenet que per encert el van pintar de color verd, el color et recordava els trens bons d'abans. Crec que era l'exprés de color verd amb ratlles grogues.

El cert és que Girona va estrenar trenet. Les escoles bressol suposo que es van entendre amb els responsables i no sé cada quan els petits anaven amb trenet i coneixien el Barri Vell. Com que a casa quedàvem a mig camí vaig gaudir-ne molt. Als petits els encantava que els diguessis adéu i quan passaven per davant la granja tots cridaven i saludaven, també els posàvem música, vàrem arribar a tenir una bossa de caramels i en donavem als profes perquè els en repartissin. Gent adulta que celebrava els aniversaris incloïen una ruta amb el trenet, quan no eren petits eren avis, quan no, turistes; quan no, gent de la província per Temps de Flors. Molta gent gran ha vist quelcom de les flors i del Barri Vell gràcies al trenet, a peu els hagués estat impossible d'accedir en aquets indrets tan bonics i especials.

L'any del 40è aniversari de l'hospital Josep Trueta, el trenet hi va portar tots els capgrossos i gent de la colla. Va ser una atracció veure arribar el trenet a l'hospital amb tots els capgrossos, els malalts des de darrere els vidres s'emocionaven -de moments com aquests a Girona se'n varen viure molts gràcies al trenet.

És cert que a vegades alguns conductors quan se'l trobaven al davant es queixaven per haver d'anar a poc a poc, però va arribar un moment que la gent del carrer en veure'l ja l'esperava doncs els que hi anaven enfilats cantaven i encomanaven la xerinola. Un dels conductors es deia Marc, tenia paciència,però li agradava. Penso que ell també se sentia part de la disbauxa. En dates especials, fires, flors i altres, tenia el reforç d'un seu germà. Era igual però es deia Ramonet. Crec que els responsables li posaren aquest nom en homenatge al seu promotor que es deia Ramon.

En varem gaudir uns 18 anys hi ha quedat immortalitzat a les càmeres de molts gironins que el tenen enregistrat en vídeo, fotos i mòbils. En Gerió forma part de la història de la meva ciutat i de molts gironins que varen créixer amb aquest trenet.

Fa un temps va sortir que el trenet no renovava contracte o el que sigui, que en tindríem un altre. Quan ho vaig llegir em va saber molt de greu. Ha passat un temps i Girona disposa d'un altre trenet. Només l'he vist amb fotos però particularment m'agradava més l'altre i sobretot pel color.

Precisament, el que m'ha portat a escriure aquest article és totes les vegades que llegeixo al diari els ensurts que pateix el nou trenet. Em sembla impossible que es canviés de trenet. Pot ser que fos per més seguretat o per algun altre motiu. Penso que quan es canvia una cosa és sempre per millor i ara per ara veig que continuen les avaries. Desitjaria que es posés bo ben aviat.

Des d'aquestes ratlles, el meu homenatge al trenet Gerió, que de ben segur amb mi s'apuntaria molta gent. Nens, estudiants, adults, avis, turistes, tot tipus de gent que durant 18 anys va gaudir del seu servei. Fins i tot, si em permeteu, m'atreviria a fer-vos un comiat en nom d'ell. Si pogués parlar, és clar.

T'ESTIMO MOLT GIRONA. T'ESTIMO BARRI VELL,

CADA ESCALA ÉS HISTÒRIA.CADA PLAÇA UN PORTENT.

I EL COR DE CADA PEDRA T'ESCLATA A FLOR DE PELL.

EL SENY I LA GRANDESA QUE TE LA TEVA GENT.

(Xavier Hereu Torrent)

Gràcies Gerió per haver fet feliç a tanta gent, Girona no t'oblidarà.