Alleujament. Aquesta era la sensació que hi havia al mas Malets de Ripoll ahir a la tarda, poques hores després que es retrobés sa i estalvi Josep Pont, desaparegut durant gairebé tres dies. El nus al cor de la seva família s'ha deslligat positivament. El cel clar i lluminós d'una tardor que gairebé és primavera és també un indicatiu que pot ajudar a explicar el final feliç d'aquest succés. Un octubre benigne pel que fa a clima i meteorologia, que ha contribuït que una persona de vuitanta-tres anys hagi sobreviscut als boscos del sud de les Llosses.
La seva primera reacció quan va arribar ahir a Malets dins del vehicle del fill d'un forestal que viu precisament a les Llosses va ser preguntar "què hi fa, tota aquest gent aquí" en referència al contingent de bombers i mossos d'esquadra que durant els dos darrers dies i mig han utilitzat el pati de la casa de pagès com a base d'operacions des d'on articular la seva recerca. Un dels seus néts, en Joan Fontdevila, va ser el darrer de veure'l dilluns a les quatre de la tarda a un prat on tenen les vaques pasturant, prop d'on hi havia hagut l'antic abocador de Ripoll. En lloc de tornar pel camí habitual, l'avi va emprendre la baga que porta cap a la carretera de les Llosses, va despistar-se i finalment es va extraviar seguint el camí de Bumarencs primer i Baborers més tard. De poca ajuda li va resultar l'hora que tot just vam endarrerir la nit de dissabte a diumenge, i que enfosqueix abans el cel. Ho va fer acompanyat sempre de la Linda, una gossa petita que ha restat fidelment al seu costat durant aquests dies. Les seqüel·les de la gossa, algunes esgarrinxades al morro. L'altre gos que dilluns havia marxat amb ells, pare de la Linda, va retornar a Malets dilluns mateix a la tarda.
La zona on es va perdre la van pentinar els cossos de recerca durant les dues jornades de recerca, però els resultats no van fructificar. Fins i tot el seu nét Joan va ser-hi amb una moto tot terreny però no va ser capaç de trobar-lo. El mateix avi els ha confirmat haver estat conscient de la presència d'helicòpters i creure que probablement l'estaven buscant, però no podent fer res per cridar-los l'atenció. Ahir estava ingressat a l'hospital de Campdevànol, on li fan una revisió. Està clar que està fet d'un material especial, molt més sofert que altra gent.
A la seva edat, més que la manca de menjar i aigua per beure el que l'ha contrariat és no haver tingut un porró a mà o bé una mica de tabac, segons va explicar a la família. Segurament algun abric per preservar-se del fred nocturn tampoc li hauria estat sobrer. La seva intenció mentre era a bosc, era arribar fins a la casa de Matamala perquè li donessin alguna cosa per menjar, i des d'allà trucar a Malets perquè l'anessin a buscar. Tot i conèixer aquells boscos perfectament, la frondositat del terreny no va ajudar-lo a trobar el camí adient per sortir-se'n.
El malson que ha representat per tots ells aquesta experiència porta associades també algunes gratificacions. Per una banda la manera com els cossos de seguretat s'han abocat amb la família: "No sé pas com ens n'hauríem sortit tots sols" expliquen. Per una altra l'escalfor dels veïns i coneguts, que els han donat el suport aquests dies. El Mas Malets queda al pas del camí rural que porta al barri dels Brucs i el Remei. Mentre m'estaven explicant la seva experiència es va aturar un moment el veí de la casa de la Guingueta, que plegava de treballar. La Guingueta és just a tres metres de Malets. "És dur eh, en Malets" els va dir des de la finestra abaixada del seu vehicle, amb la satisfacció de les bones notícies que li havien comunicat per telèfon aquell mateix matí. Qui més qui menys al barri i a Ripoll, estava pendent del desenvolupament favorable de l'aventura que hauria pogut ser dramàtica però que per sort es recordarà com a anècdota.
