Soy Cristóbal Colón, vengo del manicomio con catorce enfermos mentales y queremos montar una empresa". Era l'any 1982 i això va escoltar l'alcalde d'Olot d'aleshores, en Joan Sala, de la boca d'un psiquiatre que li havia demanat hora per veure'l.

Poc s'esperava el bo d'en Sala que un Cristóbal Colón sense nau li demanés un espai per portar a terme, amb bojos sortits del psiquiàtric de Salt, un projecte empresarial que avui gira uns tretze milions d'euros, dóna feina a gairebé tres-centes persones, la majoria discapacitats, i que ha posicionat els seus productes arreu, els de la Fageda d'en Jordà, que és on els confinà l'alcalde de la capital de la Garrotxa, i que li serví al metge psiquiatre per dir-li al president José Luis Rodríguez Zapatero, quan va rebre de les seves mans el premi a la millor iniciativa d'inserció laboral, atorgat per la Fundació Empresa i Societat, allò altre de "nuestro proyecto en el inicio era un lugar donde los locos y los tontos del pueblo iban a pasar unas horas. Hoy nos hemos convertido en un proyecto emblemático de la comarca, donde nos batimos el cobre con las principales multinacionales del sector". Efectivament, així és; amb Danone i amb Nestlé, entre d'altres.

Vaig tenir el plaer de conèixer Cristóbal Colón quan l'indret on el va posar en Sala, la masia Els Casals, disposava d'unes pobres instal·lacions on, efectivament, hi anaven a fer feina els més necessitats d'Olot i les seves rodalies, en funció del seu coeficient intel·lectual o alternativament originaris de famílies desestructurades que no podien seguir els estudis.

Al ulls de molts, si en Colón era un somiatruites, l'alcalde Sala estava tocat de l'ala per creure en un projecte íntegrament dissenyat al manicomi de Salt, ja que aquesta era la seva denominació d'aleshores.

D'en Sala, avui gairebé ningú no se'n recorda i, naturalment, res no se li reconeix, mentre que d'en Colón se'n parla molt bé malgrat la seva barba de sempre, les seves sortides d'"aragonés socarrón" que perplexos deixen a molts i la seva mirada d'escrutini permanent. Els garrotxins, des de fa temps en imperativa evolució cultural, social i econòmica gràcies a les excel·lents comunicacions que han obtingut, però llavors molt tancats en si mateixos, segons el meu sempre discutible parer, se senten orgullosos de La Fageda d'en Cristóbal Colón, dels reconeixements assolits, entre els quals el premi "Integra" del BBVA a les iniciatives innovadores que generen ocupació per als discapacitats, i per la qualitat dels seus productes.

Tanmateix, en Cristóbal Colón ara se'ns vol jubilar. El seu ha estat un llarg camí que potser li va traçar el seu propi pare, un home d'humor segons que ell mateix diu, a qui se li va ocórrer aprofitar el seu cognom per posar-li de nom Cristóbal tot residint a Zuera, al bell mig de Los Monegros, i no haver vist mai el mar.

Li va semblar graciós fer amb el seu fill un acudit com aquest, però el que avui regenta La Fageda, si bé no va optar per navegar, sí per explorar món, per militar en el partit comunista, per conèixer la presó a la tornada de la Bulgària soviètica, per estudiar psiquiatria, per avorrir-se en el pati del manicomi de Salt, per apostar per la reinserció social dels malalts mentals mitjançant la teràpia del treball, per la imatgeria religiosa d'Olot i el seu tèxtil, pels horts i les flors, les vaques i els iogurts.

La seva esposa, la Carme, sempre ha estat al costat dels seus fracassos i dels seus èxits, com també en la decisió de no fer màrqueting dels lactis a partir de qui eren els seus productors. Encertà: Els productes de La Fageda es compren per la seva qualitat, superior, i no pas per solidaritat.

L'home que començà la casa per la teulada -és a dir, primer els beneficis de les persones i després la rendibilitat ?empresarial- aspira a deixar de ser el motor i el tallafocs de tot. Cerca la jubilació, i la cooperativa que impulsà i ha dirigit ?busca un director general que el vingui a substituir. No serà fàcil fer el relleu. La primera exigència és creure's que tenir una discapacitat no t'incapacita per a tota la vida. Aquesta ha estat la pedra sobre la que s'ha edificat La Fageda.