El Ter manté la presència de nitrats i suspèn en qualitat del bosc de ribera

L'informe del Projecte Rius també alerta que en diferents trams es registra un baix índex de macroinvertebrats

12.07.2015 | 00:00
Un grup de voluntaris observant les aus del riu Ter, al seu pas per la ciutat de Girona.

El Projecte Rius, una iniciativa de l'Associació Hàbitats, ha presentat l'informe de l'any 2014 que fa una anàlisi social, ambiental i econòmica de les principals conques catalanes. En el cas de la demarcació de Girona, el voluntariat del Projecte Rius ha realitzat 45 inspeccions, entre la campanya de la primavera i de la tardor, a tres conques gironines: el Ter, el Fluvià i la Tordera. La majoria de les inspeccions corresponen al Ter, tenint en compte, com es manifesta des del Projecte Rius, que la distribució dels grups de voluntaris es vincula a la densitat de població de cada zona.
De la conca del Ter, que ocupa una superfície de 2.955 quilòmetres quadrats i que disposa de 716 quilòmetres tant de rius com de rieres, l'informe del 2014 subratlla que es troba afectada per infraestructures d'aprofitament hidràulic. Això provoca, com s'ha alertat de manera reiterada des de les entitats ecologistes, una alteració del cabal del Ter que afecta la seva connectivitat fluvial i la qualitat del bosc de ribera. De fet, més de la meitat dels trams analitzats de la conca del Ter tenen una qualitat mediocre o dolenta sobre l'estat del bosc de ribera. A més, l'informe recorda que aquest riu compta amb tres embassaments (Sau, Susqueda i Pasteral) que regulen i redueixen el seu cabal en molts trams.
L'anàlisi també destaca que la conca del Ter manté la presència de nitrats, sobretot a la zona on es detecta una concentració important d'explotacions ramaderes. Les inspeccions amb els registres de nitrats més elevats corresponen a la comarca d'Osona. Finalment, sobre l'índex de macroinvertebrats, es detecta un nivell bo, per exemple, entre les capçaleres de les rieres del Llémena. Tot i això, els trams més urbans del Ter tenen un baix índex de macroinvertebrats; per tant, es tracta d'un altre mal resultat tocant a la qualitat.

El Fluvià i la Tordera
Pel que fa a la conca del Fluvià, que ocupa una superfície de 974 quilòmetres quadrats i que disposa de 246 quilòmetres tant de rius com de rieres, l'informe del 2014 del Projecte Rius subratlla que compta amb una bona conservació. El bon estat es detecta al curs alt del Fluvià, al seu pas pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, entre altres trams. Tot i que en aquesta conca no hi ha cap gran embassament, es detecta la presència de nombroses rescloses de derivació del cabal; una situació que afecta la seva connectivitat. L'hàbitat fluvial i el bosc de ribera del Fluvià estan ben constituïts, sense cap valor fisicoquímic anòmal i amb l'índex de macroinvertebrats variable.
A la conca de la Tordera, que ocupa una superfície de 876 quilòmetres quadrats i que disposa de 203 quilòmetres tant de rius com de rieres, presenta una bona conservació. Segons les inspeccions del voluntariat del Projecte Rius, un exemple d'aquest estat favorable és en la Tordera que travessa el Parc Natural del Montseny. L'informe també destaca que el riu supera un curs mig força poblat i un curs baix amb una gran pressió turística estival. Finalment, l'hàbitat fluvial i el bosc de ribera de la Tordera tenen un estat que se situa entre moderat i bo. Hi ha paràmetres, com l'índex de macroinvertebrats, amb un valor baix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema