diumenge DIETARI

06.09.2015 | 00:00
diumenge DIETARI

dissabte Gossos i animalistes
Em costa entendre molts dels animalistes categòrics. No per la defensa que fan dels toros, els ànecs, les balenes, els primats... i centenars d'animals que pateixen la dictadura de la capritxosa espècie humana. No entenc l'escassa defensa que fan de l'animal més maltractat de la terra: el gos. És una mascota que massa torturadors té sotmesa; tancada llargues hores dins d'un pis, amb una alimentació precària i que en massa ocasions l'abandona quan se'n cansa.
Els animalistes, experts en persistents, incansables i massa sovint pesades campanyes, haurien de començar a perseguir els cretins, que són molts, que compren un gos com si fos un peluix. Aquests són també els responsables dels carrers plens de merdes i pixats.

diumenge Independència a la platja
Si els independentistes aconsegueixen la seva finalitat, serà el primer cas de la història d'una independència aconseguida ajaguts a la tovallola i a la platja. Hi ha molta gent que pica pedra des de fa anys per aconseguir-la, però la gran majoria hi ha arribat en els últims temps. Fins i tot entre els promotors més visibles, malgrat que aquests tenen el gran mèrit que s'hi han jugat el futur polític i la persecució judicial.
Totes les independències del planeta s'han aconseguit per la via de processos traumàtics o perquè les dues parts estan interessades a separar-se. No hi ha precedents d'un territori que es desenganxa d'un Estat que s'hi nega, anant a votar -el 27-S- per després anar a la platja, a fer un menú de degustació, a veure un partit de futbol o a fer uns gintònics amb els papes de l'escola del teu fill. Si s'aconseguís seria un precedent colossal. Però molt em temo que si es vol arribar a l'objectiu marcat, no n'hi haurà prou amb votar i/o assistir a la manifestació de l'11-S.

dilluns La ciutat dels projectes
La sala Edison de Figueres és un dels cinemes més bells que encara estan en peu o relativament en peu, després de més de trenta anys clausurada i en decadència. Ara un grup de veïns s'han proposat, de nou, exigir la seva recuperació. Una campanya que apareix cíclicament.
La sala Edison s'ha convertit en la metàfora del que és Figueres: la ciutat dels projectes. Una capital que fa quaranta anys que projecta fantasies (pel soterrament del tren, pel castell de Sant Ferran, per lligar urbanísticament l'estació de l'AVE amb la ciutat, per la plaça de toros...) que mai veuen la llum. La primera gran i coherent oportunitat per a la sala Edison va ser acollir un museu del Cinema que va acabar a Girona. Passats els anys la sala difícilment es podrà recuperar per a un ús ciutadà sense un projecte concret i ben definit.

dimarts Tabarra de trons
Sóc aficionat a les sèries de ?televisió però no a Joc de trons, i ara he de confessar que li tinc una certa mania a conseqüència de la llauna de notícies referides al rodatge d'uns episodis d'aquesta cruel fantasia al Barri Vell de Girona. I sort que no visc al Barri Vell, perquè la mania probablement es convertiria en odi militant. Comença a ser excessiu que al ciutadà de Girona se li demanin constants sacrificis basats en la promesa d'un futur turístic brillant. Sacrificis pel Temps de Flors, sacrificis per Sant Narcís, sacrificis per rodatges de pel·lícules... Hi ha administracions que necessiten urgentment revisar el concepte ciutat.

dimecres Ports i vaixells
Una de les grans estupideses -n'hi ha moltíssimes- de la Costa Brava són els ports esportius, que han destruït bells paisatges perquè un reduït nombre de persones naveguin, si és que en realitat ?nave?guen, sense aportar cap benefici al poble, perquè això dels amarradors és un negoci mafiós basat en raríssimes concessions. I els tripulants de les embarcacions passants tampoc aporten massa res als pobles perquè rarament van a cap restaurant. Com a molt compren una barra de pa, 200 grams de salami, una ampolla de vi i una llauna de tonyina als comerços locals. En alguns casos la llauna acaba al fons de la badia corresponent. I una estupidesa similar és ser propietari d'una embarcació que no fa servir o, com a molt, utilitza una setmana l'any. Sortosament, cada vegada són més els que aposten pel lloguer. Per navegar no cal ser propietari. Els darrers temps han sortit iniciatives -web- que promouen el lloguer d'aquestes barques i vaixells infrautilitzats. Es poden llogar per hores, per dies o per setmanes i amb patró o sense. Amb una quarta part de les embarcacions de la Costa Brava, i amb ports més petits i ?menys agressius, n'hi hauria suficient perquè aquells a qui els agrada gaudir de la navegació ho facin a través del lloguer. No calia tanta destrucció.
dijous Mossos col·locats
Diu un sindicat de policia que els agents dels Mossos d'Esquadra d'Olot tenen la sensació d'anar col·locats o "flipats", per la gran quantitat de marihuana confiscada que tenen emmagatzemada a la comissaria. El fenomen aquest és impossible de controlar per la policia perquè hi ha més plantes de marihuana que oliveres. Els legisladors farien bé de començar a pensar en una legalització molt ben reglada del cultiu per no fer perdre el temps a la policia anant pels pobles a olorar cases i magatzems.

divendres Por latent
La Guàrdia Civil es presenta com un cos de fermesa i obediència democràtica. Possiblement sigui cert però no sempre ha estat així durant aquest últim període democràtic. I no cal recordar el cop d'Estat. Jo sóc d'un poble on n'hi havia molts i podria explicar un munt de comportaments poc edificants i altres, sens dubte, modèlics. Però vull deixar constància, abans me n'oblidi, d'un episodi de principis dels anys noranta, quan a la ràdio local se'ns va acudir explicar la teoria de la participació de la benemèrita en l'assassinat de Federico Garcia Lorca. Als tres responsables de la ràdio de poble (una colla de joves amics), un capità ens va obligar a anar a la caserna, on ens va tenir un parell d'hores en una ?tètrica sala -envoltats d'altres agents- ?intentant inculcar-nos la seva teoria sobre la mort del genial poeta i fent-nos subtils ?advertències sobre les conseqüències de criticar la Guàrdia Civil. Vam sortir de la ?caserna amb ganes de brega però aquell ?estrany episodi ens va condicionar, sense parlar-ho entre nosaltres i durant molt temps, el que dèiem per la ràdio. La por es pot inocular de formes molt subtils.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema