El 14% dels 49.752 catalans que van ser represaliats pel franquisme -7.125, en concret- van néixer a les comarques de Girona. Durant la dictadura, es van executar 517 persones que vivien en municipis gironins, després de ser sotmeses a judicis sumaríssims -com el conjunt de represaliats-. Ara, l'Arxiu Nacional de Catalunya acaba de publicar una extensa guia que recull tots els procediments judicials militars que es van dur a terme entre 1939 i 1980, registrats a l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona.

Aquesta publicació -com va explicar el Departament de Cultura de la Generalitat- és el resultat de 10 anys de tractament i descripció arxivística aplicades sobre una de les sèries documentals més importants per conèixer l'abast de la repressió a Catalunya. Aquest material s'ha publicat amb motiu de la commemoració del Dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista, així com també del 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys.

Entre 2003 i 2013, el Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, el Memorial Democràtic i l'Arxiu Nacional de Catalunya van col·laborar en el tractament arxivístic de 81.966 processos sumaríssims instruïts entre 1939 i 1980, conservats a l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. L'edició s'ha fet tot seguint les normes internacionals de descripció arxivística.

Aquesta intervenció arxivística ha permès garantir la conservació dels originals i fer el catàleg de les persones processades; és a dir, disposar d'un instrument d'investigació que faciliti la gestió de les consultes d'institucions i de ciutadans que rebi el Tribunal Militar.

Segons recullen els processos sumaríssims, la repressió va afectar prop de 78.000 persones -la majoria de les quals, uns 70.470, eren homes i 7.718, dones-. De totes elles, 3.358 van ser executades.

El nom de tots els gironins

A més de la guia de la sèrie documental, també s'hi han inclòs resums estadístics sobre els processats, una mostra dels documents més habituals en els procediments militars i la relació de les persones executades, l'última de les quals és de 1975. Les dades estadístiques especifiquen el nom -per ordre alfabètic-, l'edat i el lloc de residència i de naixement de cadascuna de les persones que van ser represaliades o executades.

Però l'anàlisi no es limita a aquests paràmetres, sinó que també classifica els ciutadans que van ser víctimes del franquisme per la seva professió, l'afiliació sindical, els delictes que se'ls imputaven o el període en què es va fer el judici militar: en plena guerra civil -quan a tot Catalunya es van exe-cutar 77 persones-; el denominat «període blau», que va del 39 al 45 -amb el major nombre d'executats, 3.230-; l'autarquia econòmica -del 46 al 52, i amb 46 executats-; el nacionalcatolicisme -fins el 58 i amb dos homes executats- i el franquisme tardà -amb tres més-.