Com va sobreviure durant gairebé sis dies mal ferit i al ras Miquel Poch? El seu fill Xavi Poch ahir explicava com havien estat segurament les hores més importants de la vida de la seva família, retrobar el seu pare després de sis dies desaparegut a Sales de Llierca en un terreny de forts desnivells i molt àrid. No sap explicar què va empènyer Poch a no donar-se per vençut tot i que el qualifica de valent; el fill del ­boletaire recordava que el seu pare no va mai a bosc sense una cosa: «un cacaolat de 20 centilitres al cim».

Una beguda que no és pas coneguda per les seves qualitats energètiques però que per a Xavi «li devia donar l’energia per ­aguantar al ras durant aquests dies». A falta que el seu pare els pugui explicar el que va passar i que finalment ha quedat tot amb un ensurt amb final feliç, sospiten que el boletaire de Banyoles es devia perdre en tornar cap al cotxe i pel que sigui va precipitar-se en anar cap a una pista forestal.

L’empenta de la família ha estat clau. Xavi Poch ressalta que immediatament en saber la ­desaparició es van mobilitzar a través de xarxes socials i per tot arreu, també als mitjans de comunicació difonent la imatge del seu pare. Aquesta eina va permetre, recorda el fill del boletaire, que sobretot durant el cap de setmana es pogués fer juntament amb els efectius d’emergències una forta recerca i durant els dies entre setmana, com vol agrair, també s’hi van acostar voluntaris com ara caçadors i boletaires a ajudar-los. La passada mitjanit eren una desena de persones.

Xavi Poch recorda els moments d’incertesa. Explica que quan estaven amb el seu germà de tornada i ja a casa després d’una nova jornada de recerca en cridar «Pare, pare, on ets?» van sentir un gemec al fons d’un barranc.

D’entrada «vam pensar que podria ser un animal o falsa alarma i que l’endemà al matí ja hi tornaríem. Però la mare un cop a casa ens va dir que segur que era el pare i vam trucar als Bombers de seguida i ells no van dubtar a pujar cap allà». Aquest fet va ser clau per posar fi al calvari que vivien amics i familiars des de dijous de la setmana passada i també, com recorda Xavi Poch, amb moments que havien pensat que les coses no sortien del tot bé. Finalment, relata el fill del desaparegut que les coses van sortir bé.

«Quan el pare va aparèixer vam dir-li ‘pare’ i malgrat estar mig inconscient sembla ser que ens va conèixer». Ara el que queda és que es recuperi. Explica que en tenen per uns dies a l’hospital però això és el de menys.