Adrià Homs · Mestre i viatger

«Faig una fitxa amb els somnis de dos nens de cada país, serà com una galeria d'anhels»

Adrià Homs es troba a la Patagònia i vol creuar-la en un viatge solidari a cavall. Per aquest motiu, anima a les empreses a sumar-se a aquesta causa solidària que destinarà els fons a l'ONG PROIDE

09.11.2015 | 07:08
«Faig una fitxa amb els somnis de dos nens de cada país, serà com una galeria d'anhels»

Fa un parell d´anys entrevistàvem aquí Adrià Homs, veí de la Vall de Bianya que iniciava la volta al món, combinant-la amb projectes solidaris. Doncs l´home (a la foto amb Pepe Mújica) es troba a la Patagònia i vol creuar-la en un viatge solidari a cavall. Per aquest motiu, anima a les empreses a sumar-se a aquesta causa solidària que destinarà els fons a l'ONG PROIDE. El viatge d´Adrià Homs es pot seguir a www.lavoltaalaterra.cat o al facebook; lavoltaalaterra

Per on ha passat fins ara?

En 22 mesos he recorregut Espanya, el Marroc, el Sàhara, Mauritània, el Senegal, Gàmbia, Mali, Burkina Faso, el Togo, el Benín, Ruanda, Tanzània, Kenya, l´Índia, el Nepal, Tailàndia, Cambodja, Malàisia, Xile, l´Uruguai i l´Argentina.

Amb quins mitjans?

Autoestop, trens i vaixells de càrrega, autobusos, avions... Tot el que avanci!

He vist a la web que recopila somnis. Sembla una novel·la d´Auster.

A cada país escullo dos infants i els pregunto quin és el seu somni o desig principal, i n´elaboro una fitxa que inclou foto del nen o nena. Entre ells i jo construïm una mena de galeria d´anhels.

Intueixo que no somien ni en la Play ni en el mòbil d´última generació

Hi ha diferència entre països. Una nena de Mali, per exemple, somia amb una pinta per aprendre a fer pentinats. Una de l'Argentina té el desig de ser escriptora de contes infantils.

Algun l´ha emocionat?

Vaig conèixer dos nens orfes al Togo. I és clar, el seu desig era tenir pares...

Quan torni a casa serà el mateix?

Ja no ho sóc. M'ha canviat la personalitat. Ara tot és relatiu. Els problemes ja no són problemes o almenys són molt més fàcils d'afrontar. Fa mesos que no m'enfado, que no m'estresso...

Com sufraga tot el viatge?

Vaig fent treballs, no són gaires les necessitats quan et mous sense ànim de lucre.

A l´Uruguai va estar a casa de Mújica. Un polític com els nostres, oi?

Res a veure. És accessible, viu amb un sou bàsic, fa política per vocació. Creu totalment en la igualtat social.

I ara la Patagònia a cavall. Ja sap muntar?

No gaire. Aquestes setmanes els gauchos m'estan ensenyant les tècniques més necessàries per al viatge.

I el penco d´on l´ha tret?

En realitat són dos cavalls, Me'ls han regalat dos homes de la zona. Quan els vaig explicar el viatge van quedar parats i no van dubtar a donar-me un cop de mà. Faré 8.000 quilòmetres en un any, fins a Quito. Recaptant diners per a una ONG que els repartirà a projectes educatius.

Per un cul, 8.000 quilòmetres a cavall deu ser com ajupir-se cada dia a la dutxa de la presó.

Ha, ha, tant de bo aquest fos el principal problema. El més difícil serà orientar-me en territoris desèrtics. També serà tot un repte cuidar bé els meus dos nous companys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema