diumenge DIETARI

He xocat contra un senglar a Pedret i Marzà i l'he pelat. El cotxe ha quedat força abonyegat. La professionalitat i amabilitat dels Mossos d'Esquadra, que han fet l'atestat i s'han interessat per com estava, són dignes d'elogiar de la mateixa manera que altres vegades se'ls critica. Mentre retiraven el bitxo de la carretera arrossegant-lo fins a la cuneta agafat per les potes, els agents m'han explicat que el problema s'està fent grandiós perquè els xocs són constants. Cada dia hi ha més senglars i menys caçadors eliminant-los.

Al taller on he portat l'automòbil m'expliquen que: "l'any passat arribaven 6 cotxes cada setmana d'accidents amb porc i aquest són de mitjana 3 o 4".Quasi res, si tenim en compte que és un sol taller de Girona. La pregunta que em faig és fins quan les asseguradores respectaran el tot risc davant d'aquesta plaga i sense capacitat de culpar i passar la factura, com feien temps enrere, a les reserves de caça.

diumenge una pena

La CUP de Barcelona i la seva àrea metropolitana s'han convertit en l'espoleta d'autodestrucció d'un concepte -no un partit- dels més interessants que havien sorgit en política en els últims anys. Un model basat a implicar molta més ciutadania en política. Un model creatiu que podia ser vist com una injecció de vitalitat sobretot per als pobles i ciutats petites. En aquests pobles han fet avenços pel que fa a una millor participació, en iniciatives mediambientals, culturals... Una CUP que a comarques de Girona també ha servit per controlar el poder i obligar les institucions a ser més netes. Molt interessant.

Però la CUP metropolitana ha erosionat, encara es desconeix fins a quin punt, aquest projecte. No per haver torpedinat la investidura d'Artur Mas perquè, de fet, la candidatura s'havia compromès a fer-ho, sinó perquè la cúpula ha tingut un funcionament sectari, fanàtic i obscurantista. Arribaven suposadament per portar transparència a la política i, en canvi, han estat els que més han fet per amagar informació i sovint mentir als mitjans de comunicació. I sempre des d'una superioritat moral inaudita.

dilluns Avortaments furtius

Una noia, que no deu ni tenir 15 anys, surt d'una clínica avortista i travessa el carrer ajudada pels seus pares. Li costa una mica caminar. Només ha de fer uns metres fins a arribar a la caravana on sembla que han fet nit ella i la família. El pares ajuden la noia a pujar al vehicle, de matrícula francesa. Són les nou del matí. És el pa de cada dia davant d'aquest centre, sobretot els dilluns. Vehicles francesos amb gent, a vegades fent-hi nit a dins, per fer la intervenció a primera hora per tornar ràpidament cap a França. Això després d'haver passat, oficialment, un cap de setmana de turisme a Espanya.

Durant la dictadura catòlica i militar espanyola eren les catalanes amb recursos que marxaven a Europa per poder interrompre l'embaràs. Les que no tenien recursos havien de tenir un fill que els destrossava l'existència o l'ànima perquè alguna clínica els robava la criatura. Actualment, el dret de les dones a decidir quan i com volen avortar és un dels escassos avenços socials que ens situen per davant dels francesos. Per això, possiblement, el PP s'ho volia carregar.

Només cal posar-se uns dies a observar aquesta clínica de les comarques de Girona (no la localitzaré per evitar que els fanàtics no li muntin una campanya) per comprovar que l'avortament no és cap festa de Satanàs com ho presenten els antiavortistes, sinó un moment trist i molt íntim de noies joves que vénen des de molts punts de França i dormen unes hores al cotxe al carrer perquè al seu país l'avortament té més limitacions que aquí.

dimarts Les coses a lloc

El PP torna a quedar desfet a Girona després que, de nou, es quedés sense diputada a Girona. I no serà perquè no es van gastar una fortuna promocionant la seva candidata, Concepció Veray, amb cartells gegantins de la seva cara per tot arreu... estarem anys netejant els carrers per treure'ls!

La desaparició d'aquesta representació torna les coses al seu lloc, ja que a banda de ser un partit hostil amb el pensament majoritari d'aquí, aquesta diputada no ha aportat absolutament res al territori en quatre anys.

dimecres el gran misteri

Els successos amb morts no són molt populars a Twitter. I no ho són perquè els piuladors siguin molt escrupolosos, ja que hi ha poc escrúpol en els dominis de l'ocellet blau, sinó perquè darrere de cada piulador hi ha un catedràtic de tot. En aquests casos queden col·lapsats perquè el comportament de la ment humana continua essent el principal misteri de la humanitat i, per tant, és impossible dictar cap sentència twittera. Les piulades es limiten a missatges críptics de solidaritat.

Com entendre que una família sencera es creiés, per influència del pare, que un nen que feia mesos que era mort dormia? Com entendre que no es moguessin durant setmanes del seu costat, quasi sense sortir de casa, mentre el nen s'anava descomponent?

El poder i la debilitat de la ment (el poder del pare i la debilitat de la resta) són un gran misteri.

Dijous llibreries

La llibreria Carlemany del meu barri, a Girona, tanca les seves portes a finals de mes. Sempre és trist que tanqui un comerç de proximitat per uns mals resultats econòmics, però quan és una llibreria, el dolor és superior. Sobretot per un barri nou i necessitat de comerços que alimentin alguna cosa més que la panxa.

Diu el sector que és un mal moment per a les llibreries a causa dels baixos índexs de lectura i a la pirateria. Tristament, moltes llibreries han tancat. Però també és cert que n'hi ha d'altres, com per exemple la Nollegiu del Poblenou de Barcelona, que no només no tanca, sinó que amplia. El secret és no haver-se conformat a només vendre llibres i haver-se sabut convertir en un actor principal del teixit cultural, associatiu del barri i reinventar el concepte llibreria, convertint-la en un espai de foment de les activitats culturals com teatre, música o, fins i tot, per anar-hi a fer el vermut. Però sempre amb el llibre com a protagonista. No fa pas massa el seu fundador, el periodista Xavier Vidal, em deia: "per estar darrere un taulell a cobrar no m'hi hauria posat".