Investigadors del Centre Nacional d'Epidemiologia han trobat una «associació estadística» entre la concentració de l'arsènic que hi ha al sòl de la península Ibèrica i la mortalitat per diversos tipus de càncer a l'Estat.
Atlas Geoquímic d'Espanya
L'estudi, que s'ha realitzat aprofitant l'Atles Geoquímic d'Espanya elaborat per l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, situa el nord de les comarques gironines, així com Galícia, Lleida, Castelló, Almeria, una part del País Basc o Astúries com els punts de l´Estat espanyol on aquest element químic apareix més concentrat de manera natural i conclou que la mortalitat per càncers d´estómac, pàncrees, pulmó, cervell i limfoma no Hodking (un tipus de càncer que es forma al sistema limfàtic, una part del sistema immunitari del cos), tant en homes com en dones, és més elevada en aquestes localitzacions.
Per a elaborar l´estudi, els epidemiòlegs Gonzalo López-Abente i Olivier Núñez han analitzat més de 860.000 morts per càncer registrades entre el 99 i el 2008 i les han correlacionat amb el mapa geoquímic, fet amb 13.000 mostres de 8.000 municipis de l'Espanya peninsular.
«L'estudi no pot establir relacions causals, però els resultats donen un indici que els continguts dels elements tòxics del sòl, encara que siguin en nivells molt baixos, poden suposar un component més en l´etiologia del càncer», explica l'investigador Gonzalo López-Abente.
L'exposició continuada
Aquests investigadors ja havien realitzat estudis previs que revelaven patrons geogràfics per alguns tumors que persistien en el temps i que tenien factors comuns, un dels quals podria ser la composició del terra, indica el científic.
«Cal tenir en compte que el paviment pot contenir metalls pesants i metal·loides que són carcinògens per als humans, i l'exposició crònica d'algunes poblacions podria portar a una freqüència més alta de càncer», assegura. Afegeix que la via hipotètica de l'exposició seria la incorporació d'aquests elements a la cadena alimentària.
«Els resultats suggereixen que baixos nivells d'arsènic biodisponible a terra podrien condicionar una exposició en la població que s'associa estadísticament amb una mortalitat més alta per càncer d'estòmac, pàncrees, pulmó, encèfal i limfoma no Hodking, tant en homes com en dones», detalla.
Afegeix, però, que «és molt difícil traslladar els resultats a una xifra de risc de la població, però es veu un augment progressiu del risc relatiu amb el nivell de concentració del terra».
Amb tot, l'investigador és especialment prudent i subratlla que «el fet de residir en un municipi amb nivells alts d´arsènic no implica que la seva localització espacial per si mateixa origini el càncer».
En aquesta línia destaca, per exemple, que hi ha altres factors que s´han de tenir en compte a l´hora de valorar les associacions, com poden ser l´estil de vida, variables sociodemogràfiques o altres exposicions.
Dades agrupades
En aquest sentit, reconeix que una de les debilitats de l'estudi és que fa servir dades agrupades i analitza l'efecte de l'exposició sobre la mortalitat en l´àmbit dels municipis, no dels individus.
Així, explica Gonzalo López-Abente, tot i que s´han intentat controlar aspectes de confusió com l´edat, elements sociodemogràfics i l´origen industrial d´alguns elements, li falta informació de factors com, per exemple, el consum de tabac.
