Els subdelegats del Govern espanyol a Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida s'han dirigit als alcaldes de 58 ajuntaments catalans per demanar-los informació oficial sobre si, efectivament, van obrir les portes durant la festivitat del 12 d'octubre i quins serveis van prestar aquest dia. A la província de Girona, són dotze els requerits, dels quals només set havien rebut ahir la sol·licitud: Girona i les Planes d'Hostoles governats per CiU; Celrà, Viladamat, Verges i Mieres de la CUP i Viladrau d'ERC. Tres municipis més governats pels republicans -Begur, Siurana i Palau de Santa Eulàlia- també van obrir al públic el 12-O, però ahir encara no tenien la notificació.
A través de la carta, adreçada personalment als alcaldes i signada pel subdelegat Juan Manuel Sánchez-Bustamante, l'Estat reclama als consistoris que enviïn un informe detallant si les dependències municipals van estar obertes i quins serveis van prestar i si hi va haver empleats públics que treballessin. La subdelegació també demana còpia de l'acord que avalava la decisió d'obrir. Dóna un termini de 20 dies per facilitar la informació.
A part dels gironins, dels 58 ajuntaments que van obrir les seves portes el Dia de la Hispanitat, es calcula que 28 pertanyen a la província de Lleida; 14 a la de Barcelona i 4 a la província de Tarragona.
Reaccions
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va recordar que el 12-O les dependències municipals no van estar obertes al públic i només els càrrecs electes van poder anar a treballar. «Jo decideixo anar a treballar, i ho vaig fer volgudament, perquè no tinc res a celebrar aquest dia», va afirmar Madrenas, qui va avançar que respondran el requeriment. «Direm la veritat, que no hi havia cap acord, sinó que els regidors que van voler-hi anar tenien les portes obertes per fer-ho, però els treballadors no van venir», va concretar l'alcaldessa gironina, que emmarca el gest simbòlic en una «decisió política» emparada per la llibertat dels càrrecs electes d'anar a treballar quan els «sembli oportú». Dels ajuntaments de la demarcació que fins ara han rebut el requeriment, Girona és l'únic que estava tancat al públic i només va obrir per als regidors i l'equip de govern.
Alguns consistoris gironins governats per la CUP fa anys que treballen el 12-O. És el cas, per exemple, de Celrà i Viladamat, que van aprovar per ple ja l'any 2012 que no seria un dia festiu per als seus municipis. Mieres va ser el segon any que va obrir i Verges, el primer. «És sorprenent que al cap de cinc anys ens demanin ara, via requeriment, informació del que vam fer el 12-O», va ironitzar l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà. Els ajuntaments cupaires van acordar no respondre a la demanda d'informació. «No té cap sentit i és una presa de pèl que ratlla el ridícul», va argumentar Cornellà,
Dos ajuntaments més que també han rebut la comunicació de l'Estat són les Planes d'Hostoles, governat per CiU, i Viladrau, d'ERC. L'alcalde de les Planes d'Hostoles, Eduard Llorà, va explicar que al 12-O va treballar el 90% de la plantilla després de pactar la reconversió del festiu en laborable amb els treballadors. L'alcaldessa de Viladrau, Margarida Feliu, el primer consistori d'ERC a tenir el requeriment, va decidir respondre la demanda d'informació però sense aportar dades dels empleats.
En municipis republicans com Bàscara, Castelló d'Empúries i Maçanet de Cabrenys, Porqueres i Sant Julià de Ramis, alcaldes i membres del govern van anar a treballar i el mateix va passar a Lloret de Mar (CiU, PSC i ERC).
