Continua la polèmica per l'obertura de diferents ajuntaments el passat 12 d'octubre en motiu de la festa de la Hispanitat. Després que els alcaldes gironins de la CUP asseguressin que no facilitarien cap informació sobre els serveis que van prestar aquella jornada, ara el subdelegat del Govern a Girona, José Manuel Sánchez Bustamante, els ha advertit que els denunciarà, tal i com preveu la llei de procediment administratiu, en cas que no reconsiderin la seva ?decisió abans dels 20 dies hàbils que els va donar el passat 17 d'octubre.
Bustamante assegura que no facilitar totes les dades que es van demanar denotaria una "ocultació d'informació" i poca voluntat de col·laboració entre les administracions. A més, el subdelegat ha recordat que la missiva anava dirigida directament a "uns funcionaris concrets dels ajuntaments" i no pas als diferents alcaldes, alguns dels quals ja han dit que no entregaran cap tipus d'informació referent als treballadors del consistori.
El subdelegat ha reconegut que aquesta no era la primera vegada que alguns ajuntaments atenien els ciutadans el 12 d'octubre. En aquest sentit, Bustamante creu que hi ha una diferència important. "Altres anys es tractava d'una qüestió interna, d'alguns regidors que anaven a treballar. En aquest cas consta que alguns ajuntaments van demanar als funcionaris que treballessin", va comentar el subdelegat.
Dels ajuntaments de la demarcació que han rebut el requeriment, Girona és l'únic que estava tancat al públic i només va obrir per als regidors i l'equip de govern. D'altres com Cerlà i Viladamat, governats per la CUP, fa cinc anys que treballen el 12-O. Mieres ha estat el segon any que ha obert i Verges, el primer. "Els alcaldes hem decidit que desobeirem, no té cap sentit i és una presa de pèl que ratlla el ridícul", va argumentar l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, que defensa l'autonomia local dels ajuntaments per decidir quan s'obre l'edifici i es treballa. A Celrà van treballar una desena d'empleats i set polítics.
