Fins a 16 polseres telemàtiques han fet posar els jutges gironins a maltractadors de la demarcació en els últims set anys. Aquests aparells es van implementar a Espanya per primer cop l'any 2009 i a Girona, el cas que va encetar aquesta mesura a la província es va donar l'any 2010.

Des de llavors, els jutges en els casos que han considerat la necessitat d'aplicar aquesta mesura han fet instal·lar-ho. Al mes de setembre d'aquest any hi havia fins a quatre dispositius en actiu a la demarcació. És a dir, quatre maltractadors condemnats per violència domèstica, amb una ordre d'allunyament i que el jutge ha ordenat que portin l'aparell permanentment en el turmell.

Els magistrats opten per aquesta eina habitualment en casos considerats d'alt risc per a les víctimes. Un cop els maltractadors tenen instal·lat l'aparell, són els Mossos d'Esquadra que poden fer un seguiment dels agressors. Evitant així, per exemple, que un maltractador s'apropi a menys de 500 metres de la víctima.

La polsera antimaltractament és un dispositiu electrònic que permet saber si un condemnat per violència domèstica d'alt risc amb una ordre d'allunyament l'està complint. D'entrada la Llei de protecció integral contra la Violència de Gènere recull la possibilitat que un jutge decideixi optar per una ordre d'allunyament. Una mesura que els jutges gironins han dictat en 91 ocasions entre el gener i el juny d'aquest any.

Ara bé, per aquells maltractadors que es consideren d'alt risc, també hi ha l'opció com també preveu la llei d'utilitzar la tecnologia per evitar així que l'agressor no es comuniqui amb la seva víctima i ni s'acosti a ella, fixant una distància mínima. El mateix està recollit en el Codi Penal.

A partir de l'any 2009 es van començar a aplicar aquests dispositius electrònics amb GPS que consisteixen d'entrada en un braçalet que normalment es col·loca al turmell de l'agressor i que emet un senyal. A Girona el primer no es va posar fins al 2010.

Aquest senyal que emet el braçalet el recull un altre aparell, que també ha de portar sempre el condemnat per maltractaments al cim i que és com un telèfon mòbil. I finalment, la víctima també ha de portar un altre aparell que permet recollir el senyal dels dos aparells de maltractador. A partir d'aquí, es controla durant tot el dia l'agressor i la víctima. Una central de comunicacions dels cossos de seguretat és qui dóna d'alta el sistema i llavors són els Mossos els qui controlen que la mesura d'allunyament es compleixi.

La polsera també és objecte de la ira dels condemants i per això hi ha casos en què els qui la porten la volen destrossar i inutilitzar. Ràpidament això també provoca una alerta.

A Girona l'ús d'aquests braçalets ha anat a més fins arribar als 16 en total. L'any en el qual n'hi ha hagut més en actiu és el 2015 però cal destacar que enguany també es va donar aquesta xifra, ja que a l'abril hi havia cinc condemnats amb aquesta polsera telemàtica. Aquestes dades pertanyen a les estadístiques del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d'entre 2009 i setembre 2016.