Dietari

Quasi 30 anys després de la seva mort, Dalí continua protagonitzant històries delirants, com aquest procés judicial que manté viu la pitonissa Pilar Abel, que pretén ser reconeguda com a filla i hereva del geni de Figueres. Fa uns anys, la vident ja va intentar cisar més de mig milió d'euros a l'escriptor Javier Cercas per suposades injúries. Deia ser la Conchi de Soldados de Salamina. El jutge va resoldre que la Jazmine (Pilar) de TV Girona no era la Conchi.

En el background de les notícies sobre aquesta demanda de paternitat hi apareix la suposada homosexualitat de Dalí i una mai provada impotència sexual. En canvi no es diu res sobre el seu pànic a les criatures, com deixava palès en l'excitant conversa sobre erotisme i sexe que va mantenir amb en Lluís Permanyer, la tardor de 1978.

Permanyer li pregunta si li interessa el cul. Dalí respon: "El cul és un forat net, clar, i es veu el que hi ha. En canvi en el sexe femení hi ha llavis, clítoris... i un s'hi perd. I després hi passen els nens petits. En canvi, mai s'ha vist néixer ningú pel cul. Potser hi ha hagut casos, pero los niños pasan por aquí. Entonces, trobo que és una trampa de la naturalesa per incitar a la procreació. I llavors, com no m'agrada que em facin trampes, me'n vaig a l'altre costat, que és molt més clar".

Si la pitonissa resultés ser filla de Dalí, aquell dia el pintor va caure a la trampa que, segons creia el pintor, tenen les dones entre les cames.

Diumenge FI DE FESTA MAJOR

Esclaten els potents petards dels coets. Anuncien la fi de 10 llargs i trepidants dies a la ciutat de Girona. En els darrers 20 anys les Fires de Girona han experimentat un procés d'industrialització. És cert que es continuen fent i celebrant les mateixes coses de sempre enmig de moltes altres de noves però, en canvi, s'ha vist desdibuixat el caràcter essencial de les Fires, com sempre ha anomenat Girona la seva festa major. Les Fires s'han perpetuat com un esdeveniment multitudinari i esgotador i com una gran atracció turística, però han deixat de ser la festa major.

Dilluns DEURES

En determinades escoles posen massa deures a una canalla excessivament enfeinada. Només és una opinió que pot, o no, ser considerada. Han de ser els pedagogs els que fixin quants i quins deures necessita un estudiant.

A més a més, crec que cada nen requeriria un pla de deures diferent, però els nostres mestres i el nostre sistema educatiu no estan preparats. La campanya d'insubmissió als deures que promou la confederació estatal de pares de l'escola pública per a tot el mes de novembre és un acte insensat d'utilització dels fills. Desitjo a la campanya un fracàs rotund.

Dimarts PERSEGUINT LA TIFA

Girona i també molts altres indrets de la demarcació -com em recriminen alguns lectors sempre que escric sobre aquest tema a la ciutat de Girona- tenen un problema gruixut amb les caques dels gossos. Un problema que pot tenir solució, si té èxit, amb l'enginyós sistema que ha posat en marxa Tarragona. Ha ?contrac?tat detectius que vigilen des de lluny els amos que porten l'animal a passejar. Quan veuen que deixen la tifa a terra, els segueixen fins a casa per identificar-los per multar el propietari. Els detectius cobren 50 euros l'hora, que el consistori recupera amb escreix amb les sancions.

Un servidor s'ofereix a l'Ajuntament de Girona com a delator de caques. En tinc uns quants de localitzats i disposo d'una xarxa d'informadors.

Dimecres PAISATGES SENTIMENTALS

Els arbres formen part del paisatge sentimental d'un poble. I en aquest país alterar paisatges sentimentals és arriscat i pot comportar revoltes. Com la que han guanyat els veïns de Cadaqués que es van ?abraçar als plàtans de l'avinguda Caritat Serinyana un dia de març quan les serres d'una empresa de tala els anaven a ?sacrificar per ordre de l'alcalde, que, ?finalment, s'ha desdit. Els plàtans ens continuaran donant ombra a la primavera i a l'estiu quan entrem a Cadaqués i continuaran desprenent aquella flairança dolça i picant. I ens continuaran anunciant la tardor amb una estora de fulles grosses i cruixents.

Dijous ELIONOR LA DESDENYADA

Avui ningú de l'Ajuntament de Girona s'ha personat a l'acte d'inauguració del nou local de la Fundació Princesa de Girona. És insensat insistir en un projecte d'aquestes característiques, quan hi ha una unanimitat tan rotunda en el menyspreu. La Princesa de Girona és poc estimada pels gironins, fins al punt que s'ha reclamat que es tregui el nom de la ciutat del títol que ostenta l'hereva del tron ?espa?nyol.

De fet el seu pare, quan era príncep, sempre va ser rebut a la ciutat amb una barreja d'indiferència i menysteniment. Ja sigui per les conviccions independentistes dels uns o per la condició republicana o antimonàrquica dels altres. Sigui com sigui, en una societat tan poc unànime és miraculós trobar-ne tanta, encara que sigui per desdenyar la pobre Elionor.

Divendres EL TRUETA DE DOMENY

L'Ajuntament de Girona proposa a la Generalitat construir el nou hospital Josep Trueta al Pla de Baix de Domeny. Un lloc molt ben comunicat, sobretot perquè està enganxat a la sortida oest de l'autopista -la de Sant Gregori per entendre'ns-.

Aquest va ser un projecte fallit d'expansió de la ciutat desenvolupat durant el darrer mandat d'Anna Pagans. Fallit perquè la crisi i l'ensorrament del sector del totxo va impedir que s'hi construïssin 1.200 pisos.

Des d'aleshores, s'ha convertit en un agradable lloc per passejar, fer esport i celebrar aniversaris (crec que és el lloc del món on més aniversaris se celebren simultàniament en un sol dia).

La proposta de l'actual consistori és audaç i deixa sense massa arguments aquells que deien que Girona no té ?ter?renys. Però jo encara no apostaria sobre si el nou Trueta es construirà a Girona o a Salt. S'haurà d'observar l'evolució de l'acarnissada guerra freda que hi ha entre el Partit Demòcrata i ERC.

Esquerra té la conselleria de Salut i l'alcaldia de Salt. Que Girona tingui el president, intueixo que en aquest cas hi pot jugar fins i tot en contra.