L'Hospital d'Olot atén 34.700 urgències, prop d'un 8% més que el 2015

El centre vol potenciar el servei de digestologia per la bona acollida del programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte

30.01.2017 | 07:21
Exterior de l´hospital

L'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa ha tancat el 2016 amb un augment de les urgències de prop d'un 8% respecte l'any anterior. Concretament, van ser un total de 34.728 visites, mentre que l'any anterior havien estat 32.270, és a dir 2.458 més. El període en què han augmentat més ha estat durant els caps de setmana i festius, fet que va comportar el reforç de la plantilla amb una persona més i ara són quatre els metges disponibles des de les nou del matí fins a les deu de la nit al servei d'urgències. El director-gerent del centre, Josep Maria Padrosa, assegura que aquest augment de les urgències s'ha atès sense problemes i no hi ha hagut col·lapses, ni tan sols ara que l'epidèmia de la grip està en moments àlgids. En una entrevista a l'ACN, Padrosa parla també del triangle sanitari i del "handicap" que el centre tindrà a nivell econòmic per poder mantenir les instal·lacions al nivell actual.

L'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa ha vist com creixien les urgències durant el 2016 en prop d'un 8%. De les 34.728 atencions que es van fer en total, 1.003 van ser consultes obstètriques a dones embarassades i 213 van ser consultes telefòniques d'aquest col·lectiu a llevadores. La resta eren per altres motius sanitaris que no s'especifiquen i que són les que més han crescut, més de 2.500 atencions respecte l'any anterior. De les 30.964 que es va fer el 2015 s'ha passat a les 33.512. El director-gerent del centre, Josep Maria Padrosa, valora les xifres dient que l'augment a urgències s'ha gestionat sense problemes i que aquesta tendència també s'ha donat a altres centres hospitalaris de Catalunya en els últims tres anys.

Entre els factors que ho explicarien, hi ha l'envelliment de la població que fa que el malalt sigui multipatològic de manera que la urgència "és cada cop més complexa". També es dóna el cas d'aquells pacients que, en comptes de demanar hora amb el seu metge de capçalera que potser ja no el podrà atendre el mateix dia o l'endemà, opta per anar a l'hospital perquè el visiti aquell mateix dia. "No es pot dir que se n'abusi, però hi ha casos que es podrien resoldre sense haver de venir a l'hospital", matisa Padrosa, que recomana altres vies per rebre atenció al moment, com ara trucant al 061 on professionals sanitaris responen a les consultes que se'ls fa.

Malgrat les puntes d'activitat a les urgències, l'atenció al centre olotí es resol de forma "còmode" i ni tant sols en plena epidèmia de la grip l'hospital ha quedat col·lapsat com sí que ha passat a la majoria de centres sanitaris catalans. L'hospital va obrir portes a finals del 2014 a les afores de la ciutat, substituint l'edifici Sant Jaume que hi ha al centre d'Olot, i amb més de 27.000 metres quadrats, tres vegades més que l'anterior. Actualment s'utilitza el 80% de l'espai i la resta es reserva per si la població creix en un futur.

Analitzar les fortaleses i debilitats del triangle sanitari

Des de l'octubre del 2016, l'hospital d'Olot compta amb un nou gerent, Josep Maria Padrosa, un olotí que ha ocupat diferents càrrecs en l'àmbit sanitari, com ara el de director del Servei Català de la Salut des del 2011. La seva arribada coincideix, a més, amb el sisè aniversari de la posada en marxa del triangle sanitari entre Vic, Olot i Campdevànol el novembre del 2010, quan es va signar el conveni. Fa un mes, els responsables dels tres centres i el coordinador es van reunir per veure els passos que es faran a partir d'ara i si calen canvis. "Es tracta de revisar el que s'ha fet fins ara, les que s'hagin fet bé es mantindran i les que no, es revisaran per veure si es poden abordar d'una altra manera", afirma Padrosa. El que també valora com a positiu és el fet de tenir a Oriol Morera com a interlocutor per parlar dels temes del triangle.

En el cas del centre garrotxí, l'anàlisi ja està fet i les directrius que marcaran el futur estan clares. "Per oferir el màxim de serveis, tot allò que puguem fer per estructura i capacitat ho farem perquè els pacients no s'hagin de desplaçar", detalla Padrosa. Ara bé, allà on no s'arribi, caldrà avançar amb les aliances amb altres centres sempre i quan sigui menys costós o et permeti per exemple tenir professionals que vinguin i atenguin els usuaris al mateix hospital d'Olot.

Seguint aquestes pautes s'ha aconseguit per exemple que des de l'estiu passat hi hagi un servei d'hemodiàlisi que atén una vintena de pacients, gràcies a un acord amb la Clínica de Girona. Alguns professionals del centre gironí es desplacen tres cops per setmana a Olot i així els pacients no han de sortir de la comarca per fer el tractament. El servei està a la meitat de la capacitat i d'acord amb la demanda que hi ha actualment. Des de l'1 d'agost del 2016 fins a finals de desembre s'han fet un total de 1.296
sessions i s'han atès 27 pacients.

Altres serveis acordats amb més centres són per exemple el de traumatologia, que s'ofereix juntament amb Campdevànol amb un únic servei o l'acord que hi ha amb neurologia amb l'hospital Trueta de Girona. Fora de l'àmbit gironí, també es treballa amb l'Hospital Parc Taulí de Sabadell a nivell de cirurgia pediàtrica perquè ni el Trueta ni Vic podien oferir-ho.

96 tractaments oncològics el primer any

Des del desembre del 2015, l'hospital d'Olot també ofereix el tractament oncològic de determinats càncers de mama i colon, així com mielomes i alguns tipus de limfomes gràcies a la col·laboració amb l'Institut Català d'Oncologia. En el primer any en funcionament, s'han fet un total de 96 tractaments oncològics i unes 300 sessions a l'hospital de dia. Aquest servei, però, podria ampliar-se en funció de la demanda que hi hagi.

Reforçar l'àrea de digestologia

Entre les àrees que millor funcionen a l'hospital, segons Padrosa, destaca el servei de digestologia, en gran mesura per la bona acollida del programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte que es va posar en marxa a la Garrotxa el gener del 2015 com s'ha fet a altres punts de Catalunya. És per això que una de les actuacions prioritàries serà aconseguir més recursos per potenciar aquesta àrea. "Calen més hores de metge perquè puguin visitar als pacients i se'ns està allargant la llista d'espera per a les colonoscòpies no urgents", per poder atendre els usuaris participants al programa, que ho fan de forma voluntària després de rebre una carta a casa i recollir el kit a la farmàcia o al CAP per agafar la mostra de femta, detalla Padrosa.

Des del març del 2015 fins al desembre del 2016, que és el temps que ha durat la prova en aquesta primera ronda, 6.838 persones de la Garrotxa van accedir a fer-se la prova d'un total de 14.073 persones convidades –homes i dones d'entre 50 i 69 anys (població diana)- Això representa un 49% del total. D'aquest, 6.364 van obtenir un resultat negatiu mentre que 473 (el 6,9%) va ser positiu. Finalment i un cop fetes més proves, es van detectar 16 casos de càncer i 7 casos més amb pòlips (alteracions benignes del budell que podrien convertir-se en malignes). En total es van fer 383 colonoscòpies. Aquest gener està previst que s'iniciï una segona ronda del programa a la comarca.

Per contra, els serveis que no s'han consolidat han estat els d'oftalmologia i el de radiodiagnòstic. Sobre aquets últim, Padrosa creu que caldrà revisar-lo perquè hi ha algunes disfuncions. Així, els olotins han de fer-se TAC a Girona mentre que els de Sant Joan les Fonts i la Vall d'en Bas van a l'hospital comarcal. Això es deu al fet que els CAP són gestionats per dues empreses diferents. En un futur, els olotins haurien de poder fer-se les proves a l'hospital comarcal.

El handicap de tenir els recursos per mantenir les instal·lacions

Actualment l'hospital té uns 450 treballadors, una plantilla "adequada" segons Padrosa per la feina que es fa. El director-gerent destaca que s'ha trobat un ambient de treball "molt bo" i que és una "tranquil·litat" no haver de pensar en les obres que s'hi han de fer, com acostuma a passar a la majoria de centres hospitalaris del país. Ara bé, tenir unes instal·lacions com aquestes és també un handicap a nivell econòmic. "Haurem de fer un esforç constant perquè els números surtin i poder mantenir les instal·lacions al nivell actual; tenim més caixa que contingut i un edifici molt més gran per l'activitat que s'hi fa".

Entre les opcions que permetrien incrementar els recursos hi ha el lloguer de quiròfans per a l'activitat privada –ara mateix aquesta activitat està al 60% de la seva capacitat-. Per Padrosa, "aniria bé per ajudar al manteniment i tenim capacitat per fer-ho perquè no hi ha llistes d'espera". Tot i això, recorda que el Departament de Salut és el propietari de l'hospital i qui decideix els recursos que s'hi destinen –hi ha una fundació que s'encarrega de la gestió de l'hospital- i que per tant "s'han de seguir les directrius que doni la conselleria". "No farem un pas més d'allò que ens permetin fer i tot allò que vulguem fer de nou se'ns ha de donar permís", subratlla amb contundència. Aquesta opció de lloguer de quiròfans, afegeix el director-gerent, està en suspens.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

Un incendi als marges de la carretera de Vilopriu obliga a tallar la via més d´una hora

Un incendi als marges de la carretera de Vilopriu obliga a tallar la via més d´una hora

Les flames, que no es van estendre a la zona boscosa, van afectar una petita àrea dels vorals de...

Banyoles frena els pisos tutelats del Bisbat i vol més protecció del jaciment arqueològic

Banyoles frena els pisos tutelats del Bisbat i vol més protecció del jaciment arqueològic

?L'Ajuntament demana al Patronat Santa Creu que retoqui l'avantprojecte presentat aquest estiu, ja...

Una explosió providencial

Una explosió providencial

Els gihadistes preparaven des d'Alcanar un atemptat molt més mortífer, però la deflagració els va...

«Vam començar a sentir els trets però ens vam pensar que eren focs artificials»

«Vam començar a sentir els trets però ens vam pensar que eren focs artificials»

?«Va ser una sensació de pànic, de por i desesperació i el cor m'anava a 100 per hora», comentava...

Investiguen si la mort d´un home a Sant Just té a veure amb els atemptats

Investiguen si la mort d´un home a Sant Just té a veure amb els atemptats

?Un jove va aparèixer apunyalat dins d'un vehicle que s'havia saltat un control ?No hi ha proves...

Enllaços recomanats: Premis cinema