No és cap secret que el canvi climàtic ja és una realitat destinada a capgirar l'ordre natural de les coses i, per tant, també el nostre com a societat humana. Però a mesura que avança el segle XXI, les prediccions es van tornant més precises i això permet als investigadors obtenir una radiografia cada cop més fiable de el que ens ha de venir a sobre en els propers anys.
L'última prova d'això és el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya que es va presentar ahir a Barcelona. Elaborat per la Generalitat i l'Institut d'Estudis Catalans, consisteix en un exhaustiu estudi de més de 600 pàgines que desplega un seguit d'escenaris futuribles a partir de projeccions fetes amb els registres meteorològics dels últims anys.
Aquesta mena de mapes del temps del futur cada vegada van més al detall. Per exemple, no es limiten a dir-nos que el litoral serà l'àrea que més patirà pel canvi climàtic, sinó que calculen que el nombre de platges de la Costa Brava que tindran un risc més alt de patir inundacions episòdiques fruit de l'augment del nivell del mar i de l'erosió. Segons l'informe, de les 43 actuals, n'hi haurà 78 l'any 2050 amb problemes greus de sostenibilitat.
També precisen que l'Alt Empordà serà la comarca més afectada de Catalunya per aquest fenomen, amb el 100% del litoral amb un risc molt alt de desaparèixer tal com l'entenem ara.
Basant-se en aquestes projeccions, l'informe es veu en condicoions de suggerir a les administracions que es vagin preparant: "Fins i tot mantenint la configuració costanera actual, serà necessari plantejar mesures d'actuació addicionals per a un percentatge important de platges que, d'altra manera, no compliran les funcions de protecció i d'ús turístic».
Igualment, l'estudi també posa la lupa en els incendis forestals. N'hi haurà més, perquè farà més calor i hi haurà més períodes de sequera. Però l'informe va més enllà i augura un major nombre d'incendis «de gran extensió» (com els de l'estiu de 1994). També més focs «fora de temporada», és a dir a l'hivern, tardor i primavera, i a llocs on fins ara no era tan habitual com a la muntanya.
Impacte a turisme i agricultura
El turisme i l'agricultura són els que més tenen a perdre si aquestes projeccions s'acaben fent realitat, perquè estan definits precisament per factors climatològics. En el cas del turisme un augment de la temperatura es converteix en una arma de doble tall.
Per un costat pot portar més dies de bonança, allargar temporades i desestacionar el sector. Però també pot fer perdre atractiu, un factor que sembla superficial però que pot acabar marcant la diferència.
D'aquí 30 anys les nits tropicals faran molt més incòmodes les vetllades vespertines; l'augment del nivell del mar es menjarà part de les belles platges de la Costa Brava; i les creixents sequeres poden disparar l'estrès hídric de la costa amb les seves consegüents restriccions.
El mateix pot passar en el cas de l'agricultura, on la irregularitat de les pluges i l'augment de la temperatura poden caure com una llosa sobre una activitat extremadament lligada al temps.
L'informe situa les afectacions principals a l'estiu amb el Pirineu i el litoral amb les àrees més perjudicades. Totes aquestes projeccions es fonamenten en l'obra que el canvi climàtic ha deixat fins ara. En el nostre país la temperatura màxima ha crescut a un ritme de 0,28 graus per dècada (0,17 en el cas de les mínimes). El termòmetre de l'aigua de mar ha augmentat 0,3 graus cada deu anys, i el nivell del mar puja 3,79 centímetres cada decenni.
