Els set missioners del Sagrat Cor assassinats a Serinyà l'any 1936 quan fugien cap a França ja són beats. Es tracta d'uns joves sacerdots que van perdre la vida durant la Guerra Civil i que des d'ahir, en una cerimònia celebrada a la Catedral de Girona i presidida pel cardenal Angelo Amato, ja formen part del conjunt de persones que solemnement han estat beatificats per l'Església catòlica.

Els set beats formaven part de la Congregació de Missioners del Sagrat Cor de Jesús. Quatre eren sacerdots i professors i ensenyaven als joves seminaristes. Els altres tres religiosos eren germans que col·laboraven en el seminari fent tasques a la cuina, a l'hort i a la granja que tenien a la comunitat de Canet de Mar, on residien.

Els beats assassinats el 1936 a Serinyà són Antonio Arribas, Abundio Martín, José Vegara, Josep-Oriol Isern, Gumersindo Gómez, Jesús Moreno i José del Amo. Un d'ells era de Catalunya -Isern- i la resta, d'altres punts d'Espanya.

Tots ells, com va recordar ahir el pare Francisco Blanco, superior provincial de la congregació dels Missioners i postulador actual de la causa, el fatídic 29 de setembre de 1936 van perdre la vida després de passar gairebé dos mesos en masos de la demarcació de Girona refugiats mentre intentaven anar cap a França a creuar la frontera. Els van delatar i després van ser assassinats.

Més tard, les famílies catòliques de la zona els van enterrar a Serinyà i, el 1940, la comunitat de Missioners del Sagrat Cor de Canet de Mar els va enterrar al cementiri del poble. Actualment reposen a la capella dels màrtirs del santuari que els Missioners tenen al carrer Rosselló de Barcelona. La celebració de la seva memòria serà cada 6 de novembre.

El 8 de juliol d'aquest any passat, el papa Francesc va firmar el decret per tal de declarar-los màrtirs de la fe i ahir es va celebrar la beatificació. La va presidir el delegat del Sant Pare, el cardenal Angelo Amato i va estar acompanyat del bisbe de Girona, Francesc Pardo. Tot va començar a dos quarts de dotze en punt i va durar un parell d'hores, durant les quals el silenci absolut, les oracions religioses i els càntics del cor i el so de l'orgue de la Catedral van ser els principals protagonistes. Hi havia companys de la mateixa congregació dels missioners i també membres de la família dels ja sants.

Durant la cerimònia, a la qual van assistir centenars de persones que van omplir la catedral de Girona, es va escenificar el ritus de la beatificació. El moment clau va ser quan el cardenal Amato va fer lectura de la Fórmula de la beatificació escrita pel Papa, la carta apostòlica que els declarava beats. Tot seguit, amb el cor de fons, es va fer una petita processó amb les relíquies dels beats, unes peces de roba trobades en el lloc del seu afusellament moments després de la seva mort. Aquestes van ser beneïdes amb encens pel cardenal Amato. I, finalment, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, va donar gràcies per la beatificació dels religiosos del Sagrat Cor, que «van vessar la seva sang com a testimoni de la seva fe en l'Amor de Déu».

Tant ell com el Postulador General dels Missioners del Sagrat Cor van rebre la carta apostòlica de mans del representant del papa Francesc. Aquest també va lloar la figura dels set màrtirs. Un cop beatificats, la cerimònia va viure un moment crucial, que va ser quan es va descobrir un mural del pintor Joan Torras Viver on apareixen els set missioners.