Vetllar perquè el pacient rebi les dosis correctes de radioteràpia o evitar la sobreexposició a la radiació d’usuaris i treballadors durant les exploracions diagnòstiques són algunes de les tasques de les quals s’encarrega un dels serveis més desconeguts d’un hospital, el de Física Mèdica i Protecció Radiològica.
Des d’avui i fins divendres, més de 600 especialistes d’aquest àmbit d’arreu de l’Estat es reuneixen en un congrés a Girona que abordarà les principals novetats en radiofísica hospitalària i protecció radiològica, un camp que, tot i ser invisible, impacta sobre l’assistència que reben els pacients.
«La nostra feina és donar cobertura a totes les àrees de l’hospital que utilitzen les radiacions ionitzades, tant en el diagnòstic com en el tractament. Hi treballen físics i tècnics que s’ocupen de la protecció radiològica, perquè les radiacions ionitzants són beneficioses, però també tenen els seus perills», indica el director de Sistemes d’Informació, Tecnologia i Física de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), Carlos Muñoz, que presideix el congrés, el cinquè que organitzen conjuntament la Societat Espanyola de Física Mèdica i la Societat Espanyola de Protecció Radiològica.
«Controlem que tant el pacient com el professional rebin les dosis de radiació adequades i el menys perjudicials possible», indica Muñoz, que assenyala que el servei també s’ocupa del control de qualitat dels equipaments per garantir que tot el procés és segur.
«Ara mateix estem en un moment clau, perquè es va prenent consciència que la radiació no és innocua i que, tot i que el risc-benefici ens compensa, és un agent que cal controlar», apunta.
Per això, assenyala, la tecnologia cada cop minimitza més les dosis que rep el pacient durant el diagnòstic i una nova directiva europea recomana optimitzar les exploracions, per evitar les que no siguin necessàries, buscar alternatives amb radiacions no ionitzants si és possible i informar l’usuari de la dosi que rebrà.
«En la radioteràpia també anem en el mateix sentit, en ser cada cop més precisos, aplicant dosis més altes sobre el tumor però evitant els òrgans sans adjacents, per reduir els efectes secundaris», assenyala el responsable de Física Mèdica de l’ICO, que apunta que, tot i que avancen tècniques com la radioteràpia intraoperatòria o la braquiteràpia, la radioteràpia externa, és a dir, la convencional, continua sent majoritària.
«La majoria dels pacients són tractats amb radioteràpia externa, però la tecnologia ens permet aplicar cada cop dosis terapèutiques més elevades sobre el tumor de la manera més segura», indica Muñoz. En aquest sentit, posa com a exemple diverses tècniques que s’estan duent a terme per tractar problemes oncològics de cap i coll minimitzant la irradiació de la glàndula paròtida per preservar la salivació o per tractar nòduls de pulmó amb resultats similars a la cirurgia toràcica.
Congrés fins divendres
El congrés de Girona reunirà més de 600 congressistes, però també hi haurà 24 estands i una trentena d’empreses col·laboradores que abordaran qüestions com les noves tècniques de radioteràpia, els efectes de les radiacions a baixes dosis, noves tecnologies en radiodiagnòstic i medicina nuclear o els efectes de les radiacions no ionitzants, com el wifi o la tecnologia mòbil.
Hi haurà una representació important de professionals de l’ICO, que han col·laborat en l’organització i hi presentaran 16 comunicacions científiques. Entre elles hi ha la de la física adjunta de l’ICO Girona, Íngrid Romera, que presentarà un dels vuit millors treballs del congrés, centrat en un dispositiu per irradiar la mama esquerra -que té el cor a sota- en inspiració profunda per minimitzar la toxicitat del tractament.
