«Si no invertim en ciència acabarem sent un país de serveis»

30.11.2017 | 11:40
El doctor Mariano Barbacid, fa uns dies.

Quina factura ens passaran els anys de retallades en inversió en recerca a Espanya?

Això és molt difícil de valorar. Un país sense educació o sense investigació i tecnologia és un país sense futur. Això es pot veure en l'informe que la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE) acaba de publicar: estem en els mateixos nivells de finançament en valors absoluts que l'any 2006 i en valors relatius que el 2004 o abans. Si tenim en compte que als països del nostre entorn ha pujat de mitjana un 30% la inversió, relativament ens hem quedat al segle XX.

I en el cas del càncer?

Per als tractaments, cal tran-quil·litzar la gent, perquè es dona el mateix aquí que a Nova York o a Houston perquè les medicines venen de fora. La qüestió és si volem que tot vingui de fora o volem ser part del progrés i això o s'entén o no s'entén. Si no invertim en ciència i tecnologia acabarem sent un país de serveis.

I amb la falta d'inversió va arribar la fuga de cervells.

Jo defenso que cal sortir. Poso un exemple: si de sobte un senyor a Ohio vol ser torero, haurà de venir a Espanya. Si ets investigador has de sortir. El problema és tornar i en quines condicions.

Es nota aquesta falta de retorn de cervells?

Ui! No tinc xifres però l'altre dia vaig estar a Suècia amb l'associació de científics espanyols i n'hi ha 600. A Anglaterra n'hi ha a milers i no diguem als Estats Units.

Vostè va tornar però altres investigadors destacats com Juan Carlos Izpisúa, no. ¿Això perjudica la nostra imatge?

Ens fa mal com a imatge i com a tot. L'ideal és que estigués formant gent aquí encara que també l'està formant allà... el que té la ciència és que és universal. També hi ha espanyols jugant a la Premier League, i tampoc passa res.

Però en el futbol també «robem» figures. En la ciència no.

Jo vaig aconseguir portar dues figures al CNIO fa temps. Ara, un postdoctoral a Suïssa guanya més que jo a Espanya. Als Estats Units, fa 20 anys, quan vaig tornar, l'oferta que jo tenia era 280.000 dòlars a l'any. Aquí un professor d'investigació guanya 65.000 euros. Com portaràs algú de fora? És impossible.

Ara que s'albiren noves portes per atacar el càncer és quan més diners falten.

Encara ens queda molt per conèixer. A vegades em critiquen per ser massa pessimista però és molt complex. Dianes moleculars contra les que tinguem fàrmacs n'hi ha molt poques, estem parlant d'una dotzena. Ara la immunoteràpia és el que s'està impulsant més amb assaigs clínics en melanoma i pulmó.

El missatge que es llança és que anem cap a la cronicitat del càncer però, en quant de temps?

L'ideal seria curar-los i el segon millor, cronificar-los, però hi ha tumors i tumors. Això passarà en algun tumor.

Sobre el de pulmó. Sabent que més del 80% de tumors estan relacionats amb el tabac ...

...La gent segueix fumant. La mitjana de mutacions en un càncer de pulmó és de 30.000... com és possible que una cèl·lula aguanti tant!

Llavors, no fumar, menjar bé i fer exercici per prevenir el càncer.

Sí, cal fer tot això, però ni tan sols el més sa del món, se'n lliura. Cal fer campanyes de prevenció però també de detecció precoç. El tumor quan ens dóna una patologia hem arribat a l'últim 5% del seu procés. Podem estar «incubant» un tumor i no ho sabem si no hi ha símptomes. Quan ja dona patologia ja és tard, no massa però tard.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema