En Mossèn Pere Lluís Aymerich, membre de la Pastoral Penitenciària del Bisbat de Girona, va començar com a capellà de la presó de Figueres el 2013. Aquell era el seu primer contacte amb el món penitenciari. «La primera vegada que entres, quan es van tancant les portes a mesura que vas entrant, impressiona molt», recorda. Durant sis mesos va estar prestant servei a la presó antiga, fins que el 2014 va obrir la nova. Apunta que el nou centre del Puig de les Basses ha millorat les condicions materials dels presos, però tot i això, «la pèrdua de llibertat dels interns sempre és el pitjor». «Amb els nostres polítics que estan empresonats ens hem pogut fer una idea del que signifca la pèrdua de contacte amb els fills, la manera que els transporten a la presó? tot això és el que significa estar a la presó», subratlla.

Per això, mossèn Aymerich procura que les cerimònies que ell i el seu equip de cinc voluntaris celebren cada divendres amb els interns s´assemblin tant com sigui possible a les que farien en qualsevol altra parròquia. «Intentem que sigui un espai on es puguin oblidar una mica que estan a la presó», indica. «Tot i que l´objectiu principal és celebrar, volem que s´hi sentin bé i que siguin trobades el màxim de normal possible malgrat les connotacions que ho fan diferent», afegeix.

Al llarg d´aquests anys, mossèn Aymerich s´ha trobat amb feligresos de molts tipus a dins la presó. Segons explica, «hi ha gent que potser a fora mai aniria a missa, o que hi aniria ben poc, o gent que ja hi anava i aquí ho continua fent». I és que, segons indica, cada persona espera coses diferents de la religió. Alguns van a missa confiant que Déu els doni un cop de mà en el judici, altres per autèntica creença, altres perquè no tenen massa altres activitats on escollir. «Hi ha gent que busca en la religió aquell punt de màgia, altres que venen malgrat que potser no saben ben bé per què i alguns hi troben un espai de pau, de silenci, de profunditat, que valoren», apunta el mossèn. En alguns casos -pocs-, hi ha presos que han descobert la fe entre reixes. «Hi ha gent que quan descobreix que hi ha un Déu que sap el que han fet, i que els ho perdona, abraça la religió en aquell moment», assenyala mossèn Aymerich. En aquest sentit, fins i tot hi ha gent que es prepara per rebre el bateig dins de la presó.

Més enllà de tota la tasca que es realitza entre reixes, el treball de la Pastoral Penitenciària també s´estén a l´exterior, on organizen xerrades de sensibilització i fan activitats amb Càritas per donar a conèixer com és la vida la presó i la necessitat de visibilitzar els presos. «Volem descobrir-los que el que està empresonat és algú com nosaltres, que ha tingut un mal moment, que ha fet alguna cosa i la societat el retreu, però nosaltres intentem tenir-lo present», assenyala Pere Lluís Aymerich.

En alguns casos, també treballen amb les famílies, tot i que amb un equip tan reduït com el que tenen, no és el més habitual. «Ens agradaria poder fer més coses, però som els que som, i de fet tampoc hem tingut moltes peticions de famílies», indica el capellà, per a qui l´empatia és un element bàsic per a la reincerció. «El fet que als mitjans surtin habitualment els casos més greus no hi ajuda gaire: és cert que hi ha gent que ha fet coses molt greus, però també n´hi ha que potser han tingut problemes econòmics. Quan les coses van malament, depèn de com, qualsevol pot acabar-hi», afegeix. Per això, defensa que es puguin imposar mesures alternatives: «Hem de trobar la manera de regular que tothom es pugui redreçar d´alguna manera, i en aquests moments l´eina que tenim és la presó, però això no vol dir que no es pugui fer d´altres maneres», conclou.