Alt Empordà i Garrotxa, domini senglar

La població de senglars en terres alt-empordaneses i de la zona volcànica ha crescut un 20%

04.12.2017 | 10:27

Girona és terra de senglars, una afirmació que ve avalada per les xifres, ja que s'hi registra la major densitat de població d'aquest animal a tot Catalunya. Al capdamunt del rànquing hi ha la zona volcànica de la Garrotxa i l'Alt Empordà, amb 20 senglars per quilòmetre quadrat; seguides molt de prop per les muntanyes del Montseny i les Guilleries, on es comptabilitzen una quinzena d'exemplars en la mateixa extensió de terreny.

Però, a banda de ser on més proliferen, l'Alt Empordà i la Garrotxa també ostenten el rècord de creixement de la població de senglars, ja que ha augmentat un 20%. Aquest increment trenca la tònica general d'estabilitat respecte l'any passat que ha constatat el Programa de seguiment a Catalunya –iniciat fa 19 anys, precisament, a la Garrotxa–, que no ha detectat variacions significatives en la majoria de territoris.

A les comarques de Girona hi ha cinc espais integrats en aquest programa que coordina el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, en col·laboracio amb el territori: la zona volcànica, l'Alt Empordà, l'àrea Freser-Setcases, el Montseny i les Gavarres.

La consultoria ambiental Minuartia, especialitzada en la gestió i la conservació de fauna i biodiversitat, assumeix l'assessorament tècnic d'aquest seguiment, així com també la gestió i la presentació de les dades anuals. Entre altres projectes, Minuartia també treballa en la prevenció de danys provocats per senglars i, en aquest àmbit, ha instal·lat barreres d'olor per millorar la seguretat a les carreteres del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, on també ha participat en assajos per protegir conreus amb repel·lents olfactius; i ha identificat i fet propostes per millorar la situació als llocs on aquests animals causen xocs a les carreteres del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Tècnics i caçadors

Pel que fa al programa de seguiment a Catalunya, els tècnics –que coordinen la feina a cada espai, on treballen amb voluntaris de les colles de caçadors– assenyalen les comarques del nord com les preferides dels senglars; sobretot allà on plou més, hi ha boscos d'alzines, sureres i roures i grans superfícies de conreus de regadiu. Els índex de densitat mostren que els animals troben tot això a la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Montseny, ja que és on es concentren més senglars per quilòmetre quadrat –entre 20 i 15. A aquestes zones les segueix la del Freser-Setcases, amb 9 exemplars per la mateixa superfície; i la de les Gavarres, amb una proporció inferior a 8.

L'excés de senglars comporta una sèrie perills que experts de Minuartia van concretar, sobretot, en accidents a les carreteres i ens danys als camps de cultiu. Dues situacions habituals a les comarques gironines.

Però els tècnics també hi van afegir perjudicis per a la salut dels animals, ja que les malalties es propaguen amb més facilitat quan la densitat de població és elevada –tal com va explicar una de les tècniques de la consultoria, Carme Rosell.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema