Membres del sindicat CSIF en el marc de la campanya per reclamar millores salarials per als funcionaris i treballadors de l'Estat. El sindicat reclama que s'equiparin els seus sous amb els de la resta d'empleats públics de les comunitats. Per això, reclamen al Ministeri que durant els propers tres anys els pressupostos,va explicar el president del CSIF a Girona, Rafael Sánchez. El col·lectiu critica que les retallades que han sofert durant la crisi s'han traduït en una pèrdua del 20% del seu poder adquisitiu.

«Mateix treball, mateix salari. Per la recuperació del poder adquisitiu i l'homologació de sous» era el lema de la pancarta que el CSIF va desplegar davant la Subdelegació de Giron. «La nostra principal reivindicació és que se'ns equiparin els sous amb els de la resta de treballadors públics de les comunitats autònomes», va dir el president del CSIF a la demarcació. De mitjana, el sindicat denuncia que aquestes diferències de salari ronden el 25%.

El CSIF, a més, ha elaborat un informe que hi posa xifres territori per territori. En el cas de Catalunya, va concretar Sánchez, en funció de la categoria laboral, «estem parlant de diferències d'entre 3.000 i 20.000 euros al cap de l'any». Per equiparar sous, el CSIF reclama al Ministeri que durant tres anys inclogui una partida addicional de 200 milions d'euros als pressupostos estatals. «Amb les concentracions d'avui volem pressionar el govern espanyol, perquè les diferències salarials entre els treballadors de les diferents comunitats autònomes i nosaltres són molt grans», va concretar el president de CSIF a Girona.

En paral·lel, el CSIF també demana que es reverteixin les retallades que l'Estat els ha aplicat durant la crisi, i que calculen que s'han traduït en una pèrdua del 20% del seu poder adquisitiu. A més, també demanen recuperar les 35 hores setmanals de jornada laboral «com a compensació del què el col·lectiu ha perdut aquests darrers anys», va dir Sánchez.

El president del CSIF va afegir que, d'entrada, Hisenda. «Pel què fa a l'equiparació salarial, però, ho vinculen amb la reducció del dèficit, que és l'obsessió del ministre», va concretar Sánchez.

Arreu de les comarques gironines hi ha un miler de treballadors que depenen de l'Estat (dels quals 750 són funcionaris i la resta, corresponen a personal laboral).