De dilluns a divendres, un mínim de tres vegades, sis de cada deu gironins esmorzen fora de casa; d'aquests, la majoria opten per fer-ho en un bar, en una «cafeteria tradicional» o en una fleca (72%), i s'hi gasten, de mitjana, 3,71 euros cada dia (18,55 euros per setmana). La dada la fa aflorar l' Estudi de la Restauració a Catalunya. Hàbits de comportament i tendències, que ha elaborat la Direcció General de Comerç de la Generalitat i que, ahir, la responsable d'aquest departament de la Conselleria d'Empresa i Coneixement, Muntsa Vilalta, va presentar a Girona. Enlloc de Catalunya la gent esmorza tant a fora com a la província; ni tampoc puntuen tan alt l'oferta de restauració (7,5 sobre 10). Les conclusions de l'informe s'han obtingut a partir d'enquestes a 937 «residents a Catalunya» d'entre 18 i 75 anys; el 9,8% de les persones sondejades són de la província (92).
Vuit euros el cap de setmana
Dissabtes, diumenges i festius, esmorzar fora de casa és un hàbit que han adquirit gairebé un de cada quatre gironins, que ho fan, sobretot, «per motius socials o de plaer». S'hi gasten més del doble que en un dia feiner, ja que el tiquet mitjà s'enfila fins als 7,98 euros. Els bars i cafeteries de tota la vida també s'enduen la palma i capten el 63,2% de la clientela; els segueixen els «locals moderns» (37,3%); les masies (24,6%) i els restaurants de menjar ràpid (10,1%).
Dinar de menú: 11,4 € de mitjana
Dinar fora en dies laborables és una opció habitual per a gairebé quatre de cada deu gironins (37,5%), apunta l'estudi del Govern (Vilalta explica que el sondeig constitueix «una primera fase» que «ens permet conèixer sobre el terreny l'estat de la restauració a Catalunya» i que «ha d'ajudar a fer una reflexió i a elaborar un full de ruta amb el sector»). S'hi gasten una mitjana d'11,4 euros i, aquí, les obligacions laborals pesen: el 34,4% dels que dinen fora ho fan per motius professionals. Majoritàriament mengen en bars i restaurants (69,7%) o en restaurants de menjar ràpid (50,3%). Els caps de setmana, més de la meitat dels enquestats (55,3%) afirmen tenir el costum de fer l'àpat principal del dia fora de casa; en cap altra província catalana la proporció és tan alta. Dissabtes i diumenges (i festius), la despesa per comensal s'enfila fins als 15,1 euros (al restaurant hi deixen 20,5 euros de mitjana)
Per sopar els festius: tapes
En termes relatius, ni a Barcelona, ni a Lleida ni tampoc a Tarragona la gent surt tant a sopar fora entre setmana com ho fan els gironins: és un hàbit habitual per a tres de cada deu enquestats de la província, la majoria (47,1%), amb l'argument que «no els ve de gust cuinar». La despesa per persona se situa en els 16,5 euros, més diners dels que es gasten, de mitjana, les nits dels caps de setmana (15,6 euros). Aquesta xifra varia en funció de quin establiment es triï, de manera que sopar fora en un restaurant surt per 22,3 euros per cap; fer-se'l dur a casa, per 12,3 i anar a buscar menjar per endur, per 12,1, assenyala l'estudi de la Direcció General de Comerç. La majoria de clients que van fora (51,5%) diu que prefereix «sopar amb la parella»; el 35,8% comparteix taula amb els amics. Els bars i restaurants de tapes són els que més triomfen, ja que és l'opció predilecta del 72% de les persones que han participat en el sondeig.
El «take away», l'opció barata
Entre menjar en un restaurant, fer-se dur el menjar a casa i anar-lo a comprar en algun establiment i endur-se'l, la tercera opció és la més econòmica: surt per 9,6 euros per persona de mitjana. Els que més s'hi gasten, 10 euros per cap, són la generació dels boomers, els nascuts entre els anys 1946 i 1964, seguits dels millennials, nascuts entre el 1982 i el 2000, que fan una despesa mitjana de 9,6 euros. A la cua s'hi situen els de la «generació X», els que van néixer entre el 1965 i el 1980, que de mitjana hi destinen 9,2 euros. Per als establiments d'aquest sector, assenyala l'informe, els millennials representen «una oportunitat per créixer», ja que «són els que més han augmentat la despesa en aquest servei (un 26,7%)» i «els que més l'utilitzen en tots els àpats».
El 49,5% dels enquestats recorre al boca-orella per triar restaurant, mentre que les aplicacions d'internet fan de prescriptors per al 35,2%. A tenor dels resultats Vilalta afirma que la restauració «forma part d'una oferta integral de país», que actua de «motor de captació de demanda comercial».
