Sota el títol Història de l´Església a Catalunya (Claret, 2007), Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) cita, en els capítols dedicats a la institució en època contemporània, els casos del bisbe emèrit de Girona, Jaume Camprodon, i el col·lectiu gironí Fòrum Alsina com a exemples de preveres que, en determinats moments, s´han desmarcat del discurs oficial que l´Església ha donat sobre aspectes socials.

Camprodon, segons l´autor, és una mostra de voler expressar «personalitat» episcopal diferenciada en «posicions discutibles» de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). L´esmentada acció de desmarcar-se no era incompatible en adherir-se a les posicions de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET). El Fòrum Alsina és titllat per l´autor com un «grup d´opinió de caire obert i crític». Tanmateix, Pladevall admet que les posicions al marge de l´oficial pot arribar a «semblar» que dins l´Església hi ha «massa dispersió» i «esperit crític» però, alhora, és una mostra que hi ha «vitalitat» en la institució i grups de fidels.

Les associacions de laics crítiques -Col·lectiu de Dones en l´Església, Església Plural, entre d´altres casos d´entitats presents a la diòcesi gironina- són qualificades per Antoni Pladevall com a «progressistes», «contestatàries» i «combatives» en el moment de posicionar-se davant els «canvis de la societat actual».

El llibre inclou una referència al capellà Joan Alsina -nat a Castelló d´Empúries-, que va morir assassinat el 1973 a Xile. Antoni Pladevall explica que Alsina formava part d´un corrent amb desig d´«adaptar» el catolicisme a la societat contemporània -«més secularitzada»- a partir de la premissa d´incrementar la vessant humanística i, alhora, «sense claudicar de cap dogma ni principi bàsic».

Joan Alsina, recorda l´autor, va ser un exemple de prevere implicat en la Teologia de l´Alliberament, «arrelada» en països de l´Amèrica llatina i dedicada a eradicar l´«explotació dels pobres». El capellà gironí és considerat com a «màrtir català».

Finalment, l´autor també remarca el paper de l´abat de Montserrat, el gironí Josep Maria Soler, a propòsit de les «valentes declaracions» realitzades a l´edició d´El País del diumenge 27 d´agost de 2006. Per a l´historiador, el cas de l´abat Soler és un exemple de «veus discordants amb la situació política i religiosa que sovint es vol imposar a tot l´Estat».

Antoni Pladevall i Font és del parer que la manca de clergat és «creixent i ja angoixosa». La crisi de vocacions -i «la necessitat i conveniència d'una formació més unificada»- ha anat provocant el tancament d´alguns seminaris majors catalans -entre ells, el de Girona- i la instauració del procés d´estudi a Barcelona.

Inicialment, els seminaristes es van instal·lar en pisos fins a l´adequació del Seminari Major Interdiocesà, situat al Carrer de Casp. En el llibre, l´autor defensa que l´Església esmerça esforços a fi de mantenir una «cohesió» de «règim», «estructura», «actituds» i «creences», que «topa» amb una societat que, fins i tot, hi va «en contra». Dins l´Església, diu Pladevall, hi ha una «clara divisió» entre els «segueixen fidelment» tot allò que diu la jerarquia i els que «discuteixen» les decisions en creure que la institució «abusa d´una situació encara de privilegi i no té en compte la pluralitat i diversitat».