Quan acabin de llegir aquestes línies, no pensin si us plau que potser m'he tornat boig, o que els he escrit sota els efectes al·lucinògens d'algun bolet d'importació, o que el que els he volgut explicar és, avançant-me a la diada dels Sants Innocents, un conte. No: Tot el que els explicaré és, en versió més o menys novel·lada, una pura realitat, per molt que sigui l'expressió d'una grolleria, d'un cinisme i d'una cara dura comercials impensables més pròpis d'un rastro que d'un comerç que vol ser modern i servicial.

EL CAS ÉS QUE SE'NS VA avariar el telèfon «sense fils», ja saben, aquell que et permet passejar-te per intentar dissipar els nervis que et provoquen segons quines trucades. Així que, pensant que en alguna botiga d'aquestes de nova implantació que són baula d'una cadena trobaria no solament qualitat sinó també bon preu i qui sap si atenció personal, em vaig dirigir cap a la cantonada de Méndez Núñez i Sant Llàtzer.

Atret per les pomposes lluminàries dels aparadors, vaig entrar a l'establiment amb l'esperança de trobar no ja solament les tres famoses «B» comercials, sinó també aquella amabilitat i bona educació que fan que mai surtis de la botiga amb les mans buides. La se nyoreta que em va atendre no semblava gaire experta i, per tant, no va ser capaç d'explicar-me els avantatges d'aquest o altre model; però com que s'hi feia tant com podia, vaig decidir, pel dit, emportar-me l'aparell que més semblava acomodar-se a les meves necessitats.

En arribar a casa, obro la caixa i endollo la base amb el transformador de corrent i a la línia telefònica. Però quan vull connectar el telèfon, resulta que oh sorpresa, no n'hi ha cap! Bé, doncs ja em tenen anant a reclamar. Saben el que em va dir el malcarat «d'importació» que en el paper d'encarregat em va desatendre Doncs que, d'allà, la caixa havia sortit amb el cel·lular i que, si en obrir-la no hi era, era el meu problema, que ves a saber què havia fet jo. Potser me l'he menjat amb patates! li responc.

Pregunto: I com sap vostè que hi era si vostè no em va atendre i no vam obrir la caixa que em vaig emportar Es produeix un intercanvi de paraules d'entre les quals la d'estafa és potser la més sonora però, com que davant l'absoluta negativa a donar-me l'aparell reclamat acusant-me de mentir, amb el cor volent-se sortir del pit per la ràbia només em queden les possibilitats de fotre-li el paquet pels morros o anar-me'n, opto per sortir del comerç abans els fets no es compliquin.

Mentre espero l'assessorament de Comerç Figueres (hi ha el pont de la Puríssima pel mig), a veure si pot solucionar-ho o haig de posar una denúncia passen un dies. Com que no rebo resposta, avui dimecres decideixo tornar a passar per l'establiment per comprovar si han trobat el telèfon «extraviat». Em torna a rebre el malcarat en paper d'encarregat que, mastegant les elles a l'estil argentí, alhora que em dóna un paquet amb una equip nou, com si res hagués mancat a la primera entrega, m'increpa dient-me que els havia pres el pèl i que m'havia de disculpar perquè l'aparell reclamat es trobava dins de la caixa que els havia tornat!

El cor em comença a bategar per sobre del normal. Procuro tranquil·litzar-me i dic: Ah si Doncs per què no me'l va ensenyar quan vaig venir a reclamar que no hi era i em va deixar anar sentint-me estafat Reconegui que es varen equivocar! Doncs no, pare. Intento enraonar: Així, si segons vostè, vostès em varen entregar el telèfon el dia de la compra, vol dir-me per quins set sous jo havia de venir a reclamar La resposta és kafkiana: Hi ha molta gent que no sap què fer i muntasidrals per divertir-se. Em sento doblement burlat i quan em diu que ells són persones, el cor s'accelera i és a punt d'esclatar. Però me'n recordo quan a la verbena La Revoltosa li diuen al Felipe enfurismat, a punt d'una malifeta, que tiés madre! i em fico, per si un cas, les mans a les butxaques de la trenca.

En mala hora se'm va acudir abandonar el comerç tradicional figuerenc i anar a parar a una baula d'aquestes cadenes on no coneixes ningú i qualsevol don nadie, no ja només per no conèixer-te (encara que també), sinó sense el més mínim sentit comercial, i amb tot el cinisme i la mala educació, és capaç de dubtar de la teva paraula.

Sí, sí: Mentre s'hi mantingui la marca, aquesta cantonada estarà, per a mi, maleïda.