Pili Turon, Palamós

La Generalitat ha rebutjat el projecte d'ampliació proposat per Port Marina de Palamós i que comptava amb el rebuig de l'Ajuntament, tant de l'equip de govern com de l'oposició. Ara bé, en la resposta parlamentària on el conseller de Política Territorial i Obres Públiques confirma aquesta decisió també deixa clar que el Govern manté la possibilitat d'ampliació prevista al Pla de Ports de Catalunya.

En la mateixa resposta, el conseller Joaquim Nadal explica que l'envergadura del futur projecte d'ampliació, «tant pel que fa al dimensionament com al nombre d'amarradors», es consensuarà amb l'Ajuntament de Palamós.

El responsable de Política Ter ritorial i Obres Públiques ha contestat una bateria de preguntes plantejada pel diputat de CiU Xavier Dilmé, que es referien tant al Pla de ports de Catalunya com al projecte concret de Port Marina. Després de conèixer la resposta sobre aquest últim tema, Dilmé va considerar que el Govern català manté una actitud «contradictòria» perquè d'una banda diu que vol el consens amb el Consistori però de l'altra «deixa clar que ampliarà el port». En la moció conjunta que l'Ajuntament de Palamós va aprovar contra l'ampliació de Port Marina es manifestava «el rebuig total a qualsevol ampliació» d'aquestes instal·lacions «que comporti guanyar terreny al mar».

La voluntat de Port Marina era construir 140 amarradors nous per a embarcacions de gran eslora, que s'afegirien als 867 actuals, i augmentar els camps de boies de s'Alguer, Castell i la Fosca. Aquesta intenció va provocar el rebuig unànime de tots els grups polítics representats al consistori i, segons consta en la resposta parlamentària, tampoc ha aconseguit el suport de la Generalitat.

En el mateix paquet de respostes del conseller, Joaquim Nadal recorda els objectius del Pla de Ports de Catalunya dissenyat fins a 2015 i les actuacions previstes per optimitzar el port de Palamós. Finalment, i en resposta a una pregunta sobre les fórmules de gestió de l'oferta portuària d'aquest municipi, Nadal assegura que «es prioritzen les menys impactants i respectuoses amb el medi».