La misteriosa "jove de la selva" cambodjana que fa gairebé dos anys va commoure el món amb la seva aparició després de dues dècades en parador desconegut encara avui té problemes per adaptar-se a la societat, malgrat l'ajuda psicològica rebuda.

De la mà del seu pare, caminant tímidament, Rocham Plieng es va acostar i es va asseure, tranquil·lament, en un senzill banc de fusta per rebre a la nova unitat mòbil d'atenció psicosocial de Psicòlegs sense Fronteres-ONGD (PSF), que començarà un tractament continu i sistemàtic amb la finalitat d'ajudar la jove a reintegrar-se en societat.

El gener del 2006, uns llenyataires van sorprendre la jove despullada i robant menjar a la selva de Ratanakiri, al nord-est de Cambodja, on, suposadament, hauria viscut sola durant gairebé dues dècades després de perdre's sent una nena de set anys mentre cuidava uns búfals.

Batejada com la "jove de la selva" per un món sorprès per la seva història, Plieng sembla, a primera vista, una noia normal que es deixa veure pel pati de la seva modesta casa de fusta a la llunyana aldea d'Oyadaw.

Acceptar companyia o somriure són algunes de les coses que ha après aquesta ja dona de 28 anys des que viu amb una família, convençuda que ha recuperat la nena que, segons creu, els va ser arrabassada un dia pels esperits del bosc.

Poc queda d'aquella noia assilvestrada que quan va reaparèixer furgava la terra a la recerca de cucs per menjar i que fugia davant la presència d'altres persones. Fins i tot ha guanyat pes, gràcies a la regularitat dels àpats que li proporciona la família."Hem aconseguit que ja estigui preparada per ensenyar-li habilitats socials, a tenir conductes adequades en el seu context", va explicar Héctor Rifá, el psicòleg que l'atén i professor de la Universitat d'Oviedo (Espanya).

Una deficiència auditiva, seqüela de la malària, és la principal dificultat per trencar la closca en el qual la noia viu encara reclosa des dels seus anys a la selva.

A sortir de la clofolla, que es relacioni i normalitzi la seva vida se n'ocupa l'equip d'experts de l'Agència Espanyola per a la Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), i que des de fa temps treballa en aquesta regió cambodjana habitada per les ètnies Jarai, Tampuan i Phnom.

"Al principi reia sense sentit però ara ja comença a contextualitzar els somriures", va indicar Rifá, expert en tècniques d'observació aplicades a les comunitats indígenes de Ratanakiri.

Segons Rifá, per normalitzar la vida de Pleing va ser vital mantenir-la a la casa familiar d'Oyadaw, una petita aldea situada a uns 20 quilòmetres de la frontera amb el Vietnam, i a la qual només s'arriba recorrent un interminable camí de fang i ple de sotracs.