L'equip d'investigadors que va analitzar la mòmia atribuïda al Príncep de Viana enterrada a Poblet vol ara que el patronat del monestir tarragoní els autoritzi a estudiar les restes allà dipositats del rei Jaume I, possiblement el monarca més carismàtic de l'antiga Corona d'Aragó.
La historiadora Mariona Ibars va explicar que es tractaria d'aprofitar la commemoració del vuitè centenari del naixement del monarca per obrir el sepulcre i estudiar les seves restes, contribuint així "a retornar-li la seva dignitat perduda, ja que la seva tomba va ser profanada el 1837 i actualment en el taüt hi ha dos cranis".
Ibars, que durant els últims deu anys va encapçalar el treball històric, antropològic i genètic del Príncep de Viana que va acabar determinant que les restes dipositades a Poblet no eren les seves, vol ara, "només per raons humanes", contribuir a reparar un "greuge".
Al seu parer, si el Patronat del Monestir, presidit per José Montilla, donés la seva aprovació, "es podrien identificar correctament les restes allà dipositades i deixar-les restaurades perquè puguin ser honrats altres 800 anys".
Recorda la historiadora que l'any 1837, en plena Guerra Carlista, la tomba del Rei, que havia mort a Alzira (València) el 1276 als 68 anys, va ser profanada i les seves restes van servir de burla i escarni, quedant tirats durant un temps al terra del presbiteri de l'església.
En el mateix any, un capellà de la veïna població de l'Espluga de Francolí, Antoni Serret, va recollir, amb el permís de les autoritats, els cossos dels reis Jaume I, Pere el Cerimoniós i Joan I i els va traslladar fins a la rectoria de la seva església, on van quedar tapiats durant quatre anys.
A la caiguda del general Esparter, el 1843, el governador civil de Tarragona, Ciril Franquet, va autoritzar el trasllat de totes les restes a Tarragona perquè fossin dipositats a la catedral per a la seva custòdia.
Un segle més tard, el rei Alfons XIII va visitar in situ les restes rescatades de la profanació i davant el fet que dos dels cranis presentaven una ferida gairebé en el mateix lloc -el Rei va ser ferit per una sageta de ballesta enemiga que se li va clavar entre l'ull i la templa esquerra- van optar per posar-los junts en el taüt.
Mariona Ibars creu que l'estudi ho haurien de portar a terme investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en col·laboració amb l'Hospital Clínic de Barcelona.
Segons la seva opinió, hauria de realitzar-se un TAC al cos, un videocitoscopi per a l'estudi de les cavitats internes i un estudi anatomopatològic.
A més, "cal un estudi exhaustiu dels dos caps i després es podria fer un perfil de la cara, amb imatges en tres dimensions".
El pressupost per a aquest projecte podria ascendir a uns 30.000 euros, una xifra semblant a la que es va destinar per a l'estudi de les restes del Príncep de Viana.
