Ttoumani diabaté

Kora: Toumani Diabaté. Percussió: Fodé Kouyaté. Balafó: Fodé Lassana. Guitarra elèctrica: Fanta Maddy Kouyaté. Baix elèctric: Mohamed Koyta. Ghoni: Ganda Toumkara. Veu: Sekouba Kandia Kouyaté. D DIA I LLOC: Sala de Cambra de l'Auditori de Girona, 15/10/2009.

oumani Diabaté (Bamako, 1965) és un dels millors músics africans de l'actualitat amb una trajectòria que segueix dignament l'estela il·lustre de generacions i generacions de músics de la seva família. El seu pare, Sidiki Diabaté (1922-96) fou el "Rei de la kora" i la mare, Nene Koita, una cantant destacada. El de Bamako és, per tant, un intèrpret amb pedigrí que s'ha acabat convertint en el gran representant de la música malinesa arreu del món.

Han estat 20 anys els que separen el seu primer disc en solitari amb aquest últim de 2008 titulat The Mandé Variationsi produït per Nick Gold consagrat també únicament a la kora. Malgrat això, a Girona Diabaté ha vingut acompanyat d'un grup de magnífics músics encapçalats pel seu germà, Fodé Lassana, un intèrpret de balafó sorprenent, amb un magnetisme irrepetible que es va convertir en el segon protagonista de l'espectacle.

La kora -una arpa tradicional de 21 cordes o més- és segurament un dels instruments més complexos dels tradicionals africans amb el qual Toumani demostra un domini exemplar, buscant alternatives als seus diferents tipus d'afinació i experimentant amb diverses influències occidentals. Per a aquest treball ha apostat per una innovació pròpia: l'afinació egípcia, que reporta un element més orientalitzant que no pas altres afinacions i alhora l'aproxima al caràcter de lament que tradicionalment conforma l'esperit del repertori clàssic.

Les dues primeres peces les va protagonitzar Diabaté com a solista demostrant tot el potencial de l'instrument (línia de baix, acompanyament i variacions) que és pròpiament el concepte del disc. Potser s'ha pensat que tot un recital de kora podria resultar eixut i la conjunció de Toumani amb la resta de músics oferiria més joc. És molt probable. Sigui com sigui, tots ells van demostrar la plenitud de la música africana. Els temes tradicionals es fonen amb temes compostos per Diabaté amb homenatges com el que fa a Ali Farka Touré o al seu guia espiritual, Ismael Drame.

Els instruments electrificats i el baterista van exercir un contrapunt encertat creant una molt bona sintonia amb els instruments tradicionals. L'energia de la veu de Sekouba Kandia Kouyaté va entusiamar a tothom. Molt bones vibracions les que vénen de Mali, la veritat, i tot un continent musical encara per anar descobrint.