Catalunya ja té un peu a Hollywood; i no és només pels esforços de l'Acadèmia de Cinema Català, o les visites de Joel Joan i Lluís Valentí a Los Angeles. I és que a la mateixa Acadèmia dels Oscar hi ha un aferrissat defensor del cinema català, que ha treballat amb Antonio Banderas, Salma Hayek i Jennifer López, però que se sent tan atret per Catalunya que s'ha convertit en el seu padrí a Hollywood. Gregory Nava, membre d'Honor de l'Acadèmia Catalana des d'ahir, centra la primera retrospectiva de llargmetratges organitzada pel Festival de Cinema de Girona. El certamen s'inaugura avui amb El norte, el film pel qual Nava va aconseguir una nominació als Oscar.
Com comença a interessar-se pel cinema català un director californià d'arrels mexicanes?
Sé que pot semblar estrany (riu). Catalunya m'agrada des de fa molt de temps, i sincerament crec que Barcelona és potser la millor ciutat d'Europa. Sempre he cregut que és un lloc increïble per la tradició artística i cultural, una referència de primer ordre. Així que quan es van començar a introduir pel·lícules catalanes als Estats Units em vaig interessar pel tema, i l'any passat vaig conèixer en Lluís Valentí per la seva visita a Los Angeles.
I de la meca del cine, a Girona.
En Lluís em va convidar després de veure la meva pel·lícula El norte en el seu 25è aniversari. Aquest va ser un film molt important dins la història del cinema independent, i per això va tenir exhibicions especials als Estats Units l'any passat. Així va ser com en Lluís va voler que la gent de Girona tingués l'oportunitat de veure també aquesta història sobre immigració i el somni americà. N'hem fet una nova còpia en 35 mm., restaurada, i a Girona també s'oferirà una retrospectiva amb altres obres meves.
Quines passes ha donat dins l'Acadèmia perquè el cinema català pugui optar als Oscar?
Vam tenir una reunió amb en Lluís i en Joel Joan a Los Angeles, a les oficines de l'Acadèmia, per estudiar primer i poder presentar després el cas de Catalunya. I crec que va ser una trobada molt positiva, l'entitat és molt receptiva a la demanda. Jo, per la meva banda, he tingut altres reunions amb el president, he escrit diverses cartes i he buscat el suport d'altres membres de l'Acadèmia de Hollywood, així com de la de cinema espanyol a Madrid.
La temàtica social és l'eix del seu cinema. Hollywood es preocupa prou pels temes petits?
Les coses han canviat força des de fa 25 anys, quan vaig fer El norte. Llavors només es preocupaven pel cinema comercial, per això jo mateix i gent com els germans Coen o Spike Lee vam fundar el moviment del cinema independent, centrant-nos en temes socials; en el meu cas, la cultura llatina. Volíem fer pel·lícules que fessin pensar el públic, i El norte va ser una de les primeres que va tenir èxit amb la crítica i comercialment, i que va aconseguir una nominació als Oscar. Les coses ara són força diferents, però!
Precisament va ironitzar sobre aquest tema a la roda de premsa que va oferir a Girona...
És que és irònic! Abans cap pel·lícula independent rebia nominacions, i ara només les reben elles. Als 30 i 40 sí que es prioritzava la temàtica, però això va canviar a partir dels 60, amb un procés d'espectacularització; per això vam haver de revolucionar el sistema i tornar al cinema social. És més complicat fer-lo, i suposo que per això darrerament els premis s'hi estan bolcant, per reconèixer la dificultat que té.
La seva darrera pel·lícula se centra en els assassinats de Ciudad Juárez. Sembla que s'està avançant lentament, i fa pocs dies la Cort Interamericana de Drets Humans va condemnar l'estat de Mèxic per la desídia en les investigacions. Creu que la situació està millorant?
Vam fer Ciudad del silencio per intentar cridar l'atenció sobre el que està passant a Juárez, i hi va haver un moment en el qual vaig creure que la situació estava millorant. Lamentablement, però, això no és cert. I és que dimarts vam rebre una molt mala notícia des de Mèxic.
...
Marisela Ortiz és una gran dona, fundadora de "Nuestras Hijas de Regreso a Casa". Aquesta és una associació que treballa molt activament per acabar amb la violència contra les dones i descobrir què hi ha darrere. Vam treballar amb aquest grup de mares durant la pel·lícula, i ens van ajudar molt. Doncs dimarts ens van dir que el seu gendre, Jesús Alfredo Portillo, havia estat assassinat. I és que se segueix matant impunement, i això només és possible amb la complicitat de la policia i del Govern de l'estat de Chihuaha. Volen que creiem que la situació està millorant, però no és així.
Moltes persones implicades en la defensa dels drets humans a Juárez han rebut amenaces.
La mateixa Marisela ha estat intimidada i amenaçada en infinitat d'ocasions, i ja es pot veure què ha acabat passant. El seu gendre, que també formava part del moviment, tenia només 27 anys i l'han mort a trets. Nosaltres també hem estat amenaçats, però no vivim a Juárez, i això ens ha salvat.
