«La música uneix perquè va a l'ànima, i l'ànima no té color»

Quina és la base del projecte?

Fer un homenatge a la música negra, per descomptat incomplet, però que sigui un recorregut interessant per punts importants de la història d'aquesta música, amb cançons d'Aretha Franklin, James Brown, Ray Charles, Smokey Robinson, i altres encara en actiu.

Val a dir que el repertori és un "all stars" de la música negra, no han volgut fer d'especialistes.

És una proposta festiva, sense endinsar-nos en especificitats. Hi ha artistes i estils molt variats, sempre dins de la música negra, perquè sigui un tastet per a tothom.

I d'on va sorgir la idea?

Em van trucar els organitzadors del Black Music i em van comentar que feia temps que volien fer una producció pròpia. Em va il·lusionar molt que m'ho demanessin, i a partir d'aquí vam treballar per saber què volíem fer i com. Després de dos mesos fent els arranjaments, la feina va ser trobar els músics i començar a treballar per parts: primer el ritme, després els cantants i finalment els vents, fins a unir-nos.

Quin ha estat el criteri a l'hora de crear la banda?

Ho he fet músic per músic, especialistes tant en el seu instrument com en aquest tipus de música. Normalment sempre treballo amb músics determinats, però en aquest cas vaig obrir la ment i em vaig dedicar al joc d'investigar, a trobar gent molt específica per crear un equip, del qual n'estic molt content, amb músics de Girona i de Barcelona.

Quins són els trets característics de la banda?

Molta energia i força interpretativa, una gran passió per aquest tipus de música, i també pel projecte en concret. Van entusiasmar-se quan els ho vaig proposar, i de fet tothom em va dir que sí, exceptuant-ne dos que ja tenien feina.

Quina importància té per vostè que el festival s'hagi llençat per primer cop a la producció?

És doble: per una part, és un dels encàrrecs que em fa més il·lusió de tota la meva carrera, que em demanessin muntar una petita orquestra, o un gran grup, que es dedica a un dels tipus de música que més m'interessa. I per l'altra, és un projecte que demostrarà que a casa hi ha músics de molt de nivell, que no tenen res a envejar als de fora. És una música complexa d'interpretar, té un feeling especial, però hem trobat com transmetre'l amb el nostre estil. Em costa d'explicar, perquè la música és un art que interioritzes tant, que es fa difícil de verbalitzar-ho (riu).

Aquesta és l'edició "de la crisi" del Black Music Festival, i s'ha volgut destacar que és la que presenta més músics de casa...

Una de les idees principals d'aquesta edició és mostrar la qualitat dels nostres intèrprets. I és d'agrair que en un any com aquest, el Black Music no hagi tingut por d'embolicar-se a fer un projecte personal i propi amb la despesa que això suposa. Tot i així, cal que els estaments apostin per crear orquestres i grups que tinguin coses a dir, hi ha molta feina a fer.

I després del Black Music, el projecte tindrà continuïtat?

Aquesta és la nostra intenció, i ja estem plantejant-nos què cal fer per tirar-ho endavant. Demà serà l'estrena i mostrarem el resultat, i estem concentrats en això. I després caldrà veure com podem fer més concerts, no només a tot Catalunya, sinó a la resta de l'Estat. I a banda, en properes edicions del Black Music estem oberts a fer altres projectes, perquè el grup ja està format i és del festival.

Veient els darrers esdeveniments al seu poble, Salt, i participant en un festival de música negra, creu que la cultura pot aconseguir acostar civilitzacions?

Si alguna cosa pot unir-nos és la cultura, i sobretot la música, que no entén de races, sinó de diferents maneres d'entendre. Als intèrprets ens és igual d'on vingui la música, només volem que comuniqui alguna cosa; en una banda tots intentem entendre'ns, complementar-nos i enriquir-nos, i no trobar el que ens separa i accentuar-ho. La música és l'exemple perfecte d'això, ens uneix perquè va directament a l'ànima, i l'ànima no té color.