El rotatiu 'The New York Times' assegura en un reportatge sobre la llei del cinema català, publicat en la seva versió digital, que aquest projecte de llei és "l'últim intent de fer valer la cultura i llengua catalanes, així com la seva història, poetes i prosistes".
El català, que es defineix com un idioma "semblant a l'espanyol, però també al francès i l'italià", es "va dissuadir" durant la dictadura de Franco, però fins i tot anys més tard seguia perseguit: el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, assegura que durant el servei militar, dos anys després de morir Franco, el van tenir tres dies aïllat perquè uns oficials el van sentir parlar en català.
Tresserras assegura en el reportatge que, actualment, si la gent no va a veure pel•lícules en català és perquè es projecten tan poques --un 3% del total-- que ni tan sols saben que tenen alternativa al castellà, tot i que els exhibidors i els distribuïdors asseguren que l'escassetat de films en català es deu a la poca demanda.
En el reportatge s'explica la desigualtat del català en el cinema respecte a altres formes de cultura, com el teatre i la literatura, i es comenta la "raresa" que Barcelona sigui la capital espanyola de la indústria editorial i que gairebé tres quartes parts dels llibres que es compren a Catalunya siguin en castellà.
