"Més que crear vida artificial, s'ha descobert com transformar-la"

La cèl·lula artificial de Venter inicia una nova era científica?

Els principals fruits d'aquestes investigacions encara han d'arribar; conceptualment, Venter no ha fet res nou perquè abans ja s'havia introduït alguns gens aliens en el cromosoma d'una bactèria. El gran mèrit de l'estudi, i la seva enorme complexitat, és que ells n'hi han posat 400, la totalitat de la seqüència, i això és un salt quantitatiu brutal.

Perquè començar per aquest tipus de microplasma?

Són les bactèries més petites, els mínims organismes amb vida pròpia i que es poden reproduir per si mateixos. Els virus requereixen de la maquinària d'una altra cèl·lula per fer-ho, d'un ribosoma aliè. Les bactèries, però, tenen vida pròpia i un nombre de gens relativament petit, que a més ja s'havia seqüenciat.

Fins on es pot arribar a modificar un genoma?

Fins al requisit que una cèl·lula ha de ser capaç de viure. Quan la modifiques pots canviar-li les propietats perquè faci coses que abans no feia; i ells ho han fet al màxim sense impedir la vida. Una cèl·lula ha de poder sintetizar, tenir gens que es converteixin en enzims, que codifiquin proteïnes, que transportin nodrients... i amb aquests microplasmes el mínim que necessiten són 400 gens. Han vist de quins podien prescindir i de quins no, i en van descartar un centenar que no eren necessaris per a la vida. Per sota no s'ha aconseguit; tot i que no vol dir que en un futur no es pugui fer. L'interessant és trobar quines capacitats vols, conservar-les i combinar-les.

Craig Venter ha definit aquest procés com "fer un Lego en l'ordre correcte". Per què?

És una bona comparació, perquè és un puzle que no pots fer tot alhora, ha de ser per peces. Sempre cal un trosset que se superposi a l'anterior i posterior, i els has d'anar encaixant. Són cadenes molt llargues que cal trencar en fragments per poder copiar. Cada petit fragment ha de tenir per davant i per darrere un trosset repetit, que s'enganxi amb el següent. Per això el símil del Lego o d'un velcro és molt adient.

I això és "vida artificial", o no?

És una mica exagerat, tot i que és un gran hit perquè tècnicament obre la possibilitat que t'encarreguin una combinació diferent i nova, fer-la a mida. Més que vida artificial, és una vida molt transformada; no es crea res, sinó que es transforma de manera integral quelcom que ja existia: s'agafa una bactèria, es buida d'ADN i n'injecten un altre de diferent, fabricat en un laboratori. Però en una cèl·lula no tot és genoma: la maquinària, les membranes, el ribosoma, pertanyen a la bactèria inicial on s'ha posat un codi sintetizat químicament.

Les implicacions ètiques de la troballa són enormes.

La porta d'aquest debat ja era oberta, però ara s'eixampla molt. La investigació científica no resol els problemes de la humanitat, el que ha de fer és aportar coneixement. Després aquest es pot usar bé o malament. El que és cert és que som 6.000 milions de persones i d'aquests descobriments, per desgràcia, ens en beneficiem uns 1.000. Ja ha passat amb els aliments transgènics, i pot passar quan es comencin a curar malalties: a qui curarem? A quantes persones arribaran els avenços? Hem de ser humils i veure això com un pas endavant, una possibilitat enorme però sense creure que representa un canvi substancial. Primer cal extendre-ho al màxim de persones i veure com s'aplica correctament.

Perquè en mans errònies, és un coneixement perillós.

Ara ja hi ha armes biològiques que es poden fer en laboratoris, creant virus artificials o fins i tot sense invencions. Si aboques un metall pesant a l'aigua, com cadmi, ja tens una arma biològica. El mal no depèn de l'invent, sinó de l'aplicació que se'n faci.

I pel que fa en el cas de modificacions genètiques en humans?

Veient el que va passar amb la clonació del genoma humà, no puc dir que els resultats per ara hagin estat negatius. Per exemple, s'està clonant el genoma de persones amb càncer, per veure quines mutacions importants pateixen. Aquesta és l'aplicació de l'investigació amb genoma que està més avançada, i no és gens negativa, és clar.

I com podria una cèl·lula mutada eradicar malalties?

En una persona diabètica es podria aportar una descàrrega d'insulina allà on es necessités. Es podria fabricar un microplasma que fabriqués insulina, que es pogués injectar i subministrés la substància creada in situ. D'aplicacions positives n'hi ha moltes.

Com crear algues que absorbeixin CO2 i generin combustible.

Se n'ha parlat, però ja són modificacions a l'engròs. La cèl·lula d'una bactèria té més de 2.500 gens, i ara s'ha fet amb una de molt petita. Però d'aquí a uns anys podria no fer-se només amb un microplasma, sinó crear un organisme amb les propietats d'una bactèria però dissenyant-lo nosaltres.

En el cas de les algues, Synthetic Genomics compta amb un contracte amb la petroliera Exxon per 480 milions d'euros. La ciència ha d'estar sotmesa al diner privat?

En Vender és un científic amb llums i ombres; en el projecte del genoma humà ja es va parlar de si algú ha de ser el propietari d'aquests processos, o si s'ha de fer amb diner públic perquè l'ús també ho sigui. Que Exxon ho patrocini no ha de ser dolent per se, si es busca modificar genèticament un bacteri perquè sigui capaç d'oxidar una taca de petroli, per exemple; però si es busca el benefici econòmic o es pot perjudicar col·lectius socials més amplis, ja és un altre tema.

Marta Pallarès